El desembre de 2021 un grup de famílies usuàries de l’Escola de Música d’Alaior vam organitzar una recollida de signatures per exposar davant les autoritats de l’Ajuntament la nostra preocupació pel funcionament de l’escola.
En aquell moment, la pressió popular va empènyer l’Ajuntament a moure fitxa i cobrir la baixa de direcció (l’escola va arribar a estar més d’un any sense ningú al capdavant) i a habilitar dues aules al Casal de Joves, acabat d’estrenar, per cobrir la falta d’espai de l’Espai Rotger.
Però les demandes de les famílies anaven més enllà: volíem una reforma global que es traduís en un millor funcionament administratiu, en una renovació de l’oferta que sumés més instruments i brindés la possibilitat de dur a terme activitats complementàries, com ara classes col·lectives, cosa que ja es fa en altres escoles de l’illa, i en un nou edifici que pugués aplegar totes les activitats musicals juntes. En definitiva, demanàvem a l’Ajuntament un compromís que es traduís en una aposta clara per millorar l’oferta d’una activitat creixent al nostre poble.
Així li ho vam fer saber a l’alcalde i a Tiago Reurer, que en aquells dies era el regidor de Cultura. Les mesures preses eren positives, però insuficients. El curs 22-23 va acabar i vam quedar amb la sensació que tot podia millorar.
Però el setembre de 2023, el procés d’estabilització de places de l’administració va tornar a posar l’escola en l’ull de l’huracà i es va fer palès un malestar generalitzat. En una tibant reunió amb la directora del centre i el nou regidor, Nando Orfila, se’ns va explicar que, a causa de problemes burocràtics diversos, les classes d’alguns instruments no podien començar. Així, el curs present vam perdre les classes de saxo i de trombó, i no vam aconseguir tampoc que s’obrís la inscripció de baix, que se’ns havia promès.
Tots aquests problemes sumats provoquen des de fa temps un èxode de famílies cap a altres escoles de l’illa, en les quals l’oferta és més àmplia i integral. Aquest fet ens produeix una tristesa profunda, perquè és un indicatiu que les nostres administracions no estan a l’altura de les nostres exigències, que, d’altra banda, són molt senzilles: un servei de qualitat del qual puguem estar orgullosos i un poble compromès amb la seva infància.
Acabat el curs, ens trobem amb la mateixa situació de cara al pròxim setembre, i ens preguntem què ha de passar perquè Alaior tingui d’una vegada per sempre l’escola de música que es mereix.
Gabriela Miciulevicus, en representació de Famílies usuàries de l’Escola de Música d’Alaior
