Fa cinc anys que som docent interí a l’educació pública en l’especialitat d’Educació Infantil i he viscut a les tres illes (Menorca, Mallorca i Eivissa) lluitant per treballar d’allò que és la meva vocació.
Aquest any, a la tercera, he aprovat les oposicions, unes oposicions que és important recordar que no és un únic examen, sinó un procés que consta d’una primera part formada per dos exàmens, un teòric i un cas pràctic que, si aproves, vas a una segona part, que aquest any i seguint la nova normativa (LOMLOE) ha estat la defensa d’una planificació anual i una situació d’aprenentatge (de 9 que havies de tenir fetes).
Un cop superada aquesta part, falta sumar els mèrits personals de cadascun, l’experiència, els màsters, segones carreres, formacions… i això et dona una nota final que et col·loca en una posició global del procés d’oposició.
És un procés llarg, que tothom que l’ha passat és coneixedor que no és fàcil, que és necessita constància, hores d’estudi, on hi ha alts i baixos emocionals, una despesa econòmica i renunciar a un munt de coses. Així i tot, a vegades no es veu reflectit aquest esforç.
Un cop passat aquest procés i, havent aprovat amb plaça, quedant el nombre 10 de 70 persones aprovades en totes les Balears de 389 que s’havien apuntat per realitzar el procés d’oposició, ha vingut la sorpresa i el calvari.
Era coneixedor que aquest any, per coincidir amb el concurs de mèrits, les oposicions ordinàries, les de tota la vida, serien a nivell de comunitat autònoma i, hi havia la possibilitat de no tenir plaça a l’illa on residies si no treies una bona nota. La sorpresa ha estat a l’hora de triar les places, les quals s’han posat totes dins un mateix sac i, els companys que han accedit pel procés de mèrits, sense opositar, han triat primer que els que hem aprovat les oposicions, quan la normativa diu ben clar que pel concurs de mèrits hi ha unes places concretes i pel procés d’oposició unes altres.
Ara, tot i haver aprovat les oposicions quedant el nombre 10 de Balears i primer de Menorca, les nou persones per davant jo són de Mallorca, he de partir cap a l’illa veïna perquè a Menorca no han deixat cap plaça pel procés d’oposicions. Sí, ho heu llegit bé, no han deixat cap plaça pel procés d’oposició. Aquest fet fa que hagi de separar-me de la meva parella i la meva filla de dos anys i mig. No ho trob just!
Amb això, no vaig en contra dels meus companys que han estabilitzat la seva situació laboral, sinó que vaig en contra de la resolució final que s’ha dut a terme per la selecció de places, ja que la normativa ho diu ben clar i tothom la pot consultar, hi ha unes places concretes pels que han accedit pel concurs de mèrits i unes altres pels qui ho hem fet pel procés d’oposició.
A vegades, les frisseres quan surts d’un lloc on ha estat ca teva, políticament xerrant, fa que no ho deixis del tot aclarit. Ara, sense tenir la culpa, tenen la responsabilitat els nous inquilins de refer aquest descosit, fent valer la normativa al Concurs General de Trasllats.
