M'ha fet molta il·lusió saber de tu, i que estigués encara que sigui em part d'acord en mi. Això de l'«Astut» ja sé que no es meu, ni m'ho atribueixo, però anem per feina també i parlem dels 11 de setembre darrers amb la cara d'il·lusió. Tu saps d'on vinc i el camí que he fet, tant que quan vaig prendre la decisió que ningú va entendre (de vegades ni jo) de presentar-me com independent fa quatre anys a les llistes del PP de Sant Lluís li vas dir al meu fill que haguessis preferit veure la meva esquela al diari que veurem a la llista que anava, tot són opinions que respecto, jo espero que tardi molts anys a veure la teva que par edat tindria que ser així, tu abans que jo, però mai se sap.
Tota aquesta munió de gent sortint pacíficament els darrers onzes de setembre amb un somriure gens forçat i reivindicant la independència i llibertat, resulta que quan va a les urnes treu un 47% i després en Mas s'omple la boca de dir que la independència la volen tots el catalans, que la aconseguirem per la via de les urnes i les manifestacions pacífiques, que si no farem una desconnexió via declaració unilateral d'independència, que quan fan una cosa que mínimament si pot assemblar el 9 de novembre, atrapats amb les negociacions amb la CUP i el Tribunal Constitucional els envia una notificació citant-los a l'ordre, tot i dir la declaració que no reconeixerien cap estament espanyol, primer la reben, i després presenten al·legacions dient que solament era una declaració d'intencions però que no anaven més enllà d'això, no fos que s'enfadessin, el que em recorda una octaveta que tinc (si encara la tinc) de la meva època àcrata i que esta feta el 1910, però encara és vigent després de més de cent anys que diu, «qui diu al poble que la llibertat es pot aconseguir mitjançant la llei es un entabanador, la llei es jou i el que vol ser lliure te que trencar-la» que és tot el contrari del que han estat dient a Catalunya a tota aquesta gent que s'ho ha cregut, que surt al carrer tant il·lusionada perquè creuen que amb la independència viuran al país de les meravelles, fins que la CUP ha vingut a parlar que qui conduïa el procés era la dreta més radical catalana, i com el 11 de setembre de 1714 que parlem de la defensa de Catalunya com a nació, el que era realment era una guerra de successió perquè a Espanya hi seguis havent un rei dels Àustria en comptes de un Borbó, ja que em els Àustria Catalunya tenia el seu propi autogovern, les seves institucions, i que el rei d' Espanya anava de quan en quan a cobrar la part que li pertocava i deixava, els nobles, terratinents i burgesos catalans que es seguissin governant a la seva manera, explotant als súbdits i treballadors catalans, igualment com farien ara amb una independència liderada pel Mas, o pel Puigdemont.
Virgínia, fa molt que ho deia i ho segueixo dient «la independència s'aconsegueix a les barricades» i la majoria d'aquests il·lusionats que surten de festa el 11 de setembre fent-se selfis, pintadets de cara i dient com una moda «soc inde» no estan per anar a defensar res a les barricades.
