Aquest darrer Sant Joan, tancat amb un regust més agre que dolç, ha encetat un intens debat entorn de les festes que ha confrontat opinions de tota casta, algunes d'elles, meditades, altres, formades en calent. Passat un temps, tot i que el debat encara segueix del tot actiu, ens encoratjam a dir la nostra.
Proposam, per començar, un simple exercici d'observació que segurament tothom haurà fet: intentam fer una enumeració dels efectes negatius físics i palpables que deriven de les nostres festes. En fer-ho, tenim molt present que no hem de limitar-nos a aquest darrer Sant Joan, ja que és evident que els problemes es repeteixen, i s'agreugen, any rere any. Així, fent una anàlisi d'allò més superficial, observam que aquests dies són escenari d'incomptables comes etílics, agressions, baralles, etc. Sabem del cert que tot ciutadellenc és conscient d'aquesta cara negativa de la seva festa, no obstant això, sembla que molts d'ells han decidit ignorar-ho (o simplement mantenir-s'hi al marge) per seguir amb la festa i la tradició que antigament havien conegut. Amb els tràgics esdeveniments d'enguany, emperò, les queixes i els debats han augmentat i sembla que per fi tots els que deixaven de banda aquesta cara de la festa se'n fan càrrec i intenten cercar-hi solucions. Esperem, idò, que aquest fervorós afany de millora doni els seus fruits de cara a l'any qui ve.
A l'hora d'analitzar els problemes que comporta Sant Joan, se'ns fa evident que la majoria d'ells vénen donats pel fet que la nostra festa sigui un espectacle multitudinari; és la cançoneta de sempre: la massificació fa que el control i la seguretat siguin gairebé ingestionables per l'ajuntament i el risc d'accidents provocats pels cavalls augmenta considerablement. Així i tot, la multitud no hauria de ser el cap de turc dels nostres problemes: per damunt de la superpoblació que pateix Ciutadella per les festes, el que realment les fereix de mort és l'actitud de visitants i –no ho voldríem amagar- gent de casa. I és que, per molt que ens dolgui, la nostra festa és vista des de fora com un reclam més del turisme de borratxera i molts dels visitants que rebem vénen moguts per l'alcohol i la disbauxa; els cavalls i la tradició esdevenen un pur pretext per poder passar dos dies desenfrenats dels quals potser no en recordaran la meitat un cop s'hagin acabat.
A la majoria de gent això no els sorprèn, ho sabem. I és que aquest és un fet que ens molesta a tots els que voldríem que Sant Joan fos diferent, tot i que fins ara no hem fet res contundent per evitar-ho. Ningú no està còmode amb la festa, però ningú no mou un dit per canviar-ho. Per aquesta passivitat que arrossegam de fa temps, Sant Joan s'ha convertit en un esdeveniment que ens fuig de les mans als ciutadellencs i, lamentam dir-ho, tots en som un poc culpables.
Així, després de veure que enguany la festa s'ha acabat d'una manera tan tràgica, crec que és necessari que n'assumim les conseqüències. Proposam, idò, un seguit de mesures adreçades a tots els àmbits que intervenen a la festa: tant estrangers com ciutadellencs, des de comerços fins a la Junta de Caixers. Demanam comunicació entre tots aquests sectors: és necessària la seva implicació per poder abordar de ple un tema tan important com és Sant Joan. A més, creiem que després de veure en el que s'ha convertit la nostra festa hem d'estar disposats a cedir una mica les nostres idees si no volem renunciar a la continuïtat de Sant Joan.
