Potser aquesta carta em comporti més problemes que no sol·lucions, però crec que callar és seguir el seu joc i la idea que els polítics poden fer i desfer sense que els ciutadans els hi passem comptes, o que només ho fem amb el nostre vot cada quatre anys.
Tot açò ve perquè el passat dijous dia 5 de juny vaig fer un comentari a Twitter -jo diria que bastant neutral. Vaig veure un cartell que anunciava que diumenge dia 8 hi hauria una representació històrica de Menorca Britànica a l'Esplanda des Castell (el meu poble). El cartell estava en castellà i en anglès, i el meu comentari deia que ja posats, també podria afegir-se una línia en català: no està de més ensenyar els turistes que a Menorca tenim una llengua pròpia. Segurament a Bali els cartells estaran en bahasa i anglès, encara que cap turista pugui llegir bahasa indonesi.
El que jo no havia pensat, emperò, és que aquest comentari donaria peu a que tres càrrecs públics (Jaime Fedelich, Antoni Camps i Cristóbal Marquès) em contestarien donant la seva opinió al meu comentari i, a més, entrant en terreny personal entost de donar arguments de perquè no s'havia inclòs, també, la informació en català. La conversa la podeu recuperar a twitter.com/mmcardona i jutjar per vosaltres mateixos, però la conversa en qüestió es pot resumir en els següents punts:
- Segons ells, som egoïsta perquè no pens amb els turistes que, mesquinets, no entendríen que a més de castellà i anglès, també empréssim la llengua pròpia en un cartell.
- També sembla ser que som una persona incoherent perquè el meu perfil a Twitter està escrit en anglès.
- Es veu que com que venc llibres en anglès (sóc agent literària i la meva feina no és exactament aquesta però açò són figues d'un altre paner, i així ho van dir ells), som encara més incoherent.
- Com a ciutadana, i des del seu punt de vista, només critic i no aport res a la societat.
- Un dels seus arguments va ser demanar-me què en pens de la defensa de les «modalitats balears»?
- Tot i contestar que estic en contra dels localismes i de només ensenyar la cultura i la llengua d'un carrer o d'un poble, bàsicament perquè és l'eina demagògica més clara i barata per crear ciutadans sense pensament crític ni opinió, i que és tan important saber una rondalla, qui va ser Ramon Llull, Rosalía de Castro o Steinbeck, el seu argument va ser dir-me que «el PP és l'únic que defensa el menorquí».
- Ara bé, no van fer cap comentari quan vaig contestar que si el cartell en qüestió només estés en català tampoc em semblaria bé i també ho hauria dit -però açò no passa mai.
- Finalment van acabar dient que si jo no hagués escrit el meu tuit, ells ja faria hores que dormirien (era dijous vespre), sense tenir en compte que vivim en una democràcia amb un dret fonamental que es diu llibertat d'expressió. Potser, tant que defensen la constitució, podrien rellegir l'article 20, que diu: 1. Se reconocen y protegen los derechos: a) A expresar y difundir libremente los pensamientos, ideas y opiniones mediante la palabra, el escrito o cualquier otro medio de reproducción.
Si jo faig malament una cosa a la meva feina -ja que tantes vegades la van mencionar-, qualcú em dirà que ho he fet malament i com ho he de fer bé; o si un company pensa que ho podria haver fet millor, em dirà com ho he de fer la propera vegada. Açò és el que jo vaig fer: dir que aquest cartell hauria d'estar en tres llengües: català, castellà i anglès. Per tal que els turistes ho entenguin, però també per mantenir les nostres arrels i demostrar que tenim una llengua i una cultura pròpies que volem mantenir i ensenyar -i n'esteim orgullosos!
Em fa mal i m'indigna que tres càrrecs públics, els sous dels quals pagam amb els meus i els impostos de tots els ciutadans, es vegin amb el dret de dir-me que no puc opinar perquè els llev hores de son, que els meus arguments són totalment invàlids perquè faig feina en anglès i que facin passar atacs personals com arguments vàlids.
No sé què us semblarà, però a jo em va semblar un insult personal, i hi vaig veure molta ignorància. Ignorància sobre què és una llengua i què un dialecte, sobre quan s'empra un i quan s'empra l'altre, ignorància també a l'hora de dur a terme un debat i una discussió des del respecte i la reflexió, i més ignorància al no poder entendre que és tan important commemorar Menorca Britània com ensenyar qui som i que tenim una llengua pròpia als que ens visiten.
Hem de despertar com a societat i deixar clar als polítics -siguin del color que siguin- que som ciutadans amb pensament crític i que podem opinar i opinarem, perquè els seus sous els pagam entre tots, i els cartells també.
Llegir i viatjar seria la recepta que els donaria per curar tota aquesta ignorància. Amb dosis de respecte.
