De Menorca a Finlàndia: parlem d'educació i rotondes

Recentment hem fet un viatge a Finlàndia, per conèixer el país on la meva filla ha estat estudiant l'últim any de carrera d'educació primària. Una oportunitat magnífica per connectar amb una societat exemplar en aquest àmbit cabdal per assolir un nivell cultural i de progrés global sostenible i sòlid. Al mateix temps, a Menorca hem rebut la visita pedagògica i enriquidora de Xavier Melgarejo, el prestigiós psicòleg que ha invertit 15 anys de la seva vida fins a completar la seva tesi doctoral, centrada en el sistema educatiu finlandès.

De la dissertació del doctor Melgarejo, de l'experiència en viu de la meva filla i del que hem pogut comprovar durant uns dies en trec conclusions definitives: el nivell d'excel·lència i qualitat en l'ensenyament en aquest país els ha donat un conegut i reconegut prestigi mundial. Absolutament merescut. A la vegada, la seva població s'ha constituït en una societat consolidada culturalment, amb un sòlid nivell de vida, unes condicions laborals justes i de formació continuada i una consciència ecològica envejable. I, sobretot, ser mestre a Finlàndia t'atorga una condició laboral de prestigi i màxim respecte social.

El model educatiu i cultural de Finlàndia és fruit d'un consens després de 4 anys de debat i que s'ha polititzat en la mida justa. El finès sap quin tipus de ciutadà vol ser i actua en conseqüència en tots els àmbits del seu dia a dia. Un exemple, el disseny de l'estructura viària del país. Mireu, en aquest viatge vàrem recórrer 1.300 kilòmetres per la zona nord del país. Des de Jyvaskyla a Rovaniemi. I serà casualitat -potser no vàrem encertar la ruta-, però en tot aquest recorregut no vam circular per una sola rotonda a doble nivell. En 1.300 kilòmetres. I a Menorca, en 12 km -de Maó a Alaior-, quantes ens venen que en són imprescindibles?

Això sí, a Finlàndia van tapats de carrils bici i per a vianants, i amb les necessàries rotondes planes arreu. Hem visitat un país mancat de aeroports, autopistes, trens d'alta velocitat i d'altres infraestructures desmesurades i infrautilitzades. Un contrast que convida a reflexionar amb urgència.

Serà per una qüestió de model educatiu i cultural? «A Finlàndia, la biblioteca és com el bar per a nosaltres», argumentava Melgarejo as Mercadal. No ho sé, però tenen molt clares les seves prioritats i necessitats, per esdevenir una comunitat estructurada, moderna i coherent amb els seus principis.

Oriol Segura
Maó