Desitjaria complementar l'opinió que el Sr. Jaume Gelabert reflectia en el seu article del passat 10 de gener, amb la meva visió personal i la humilitat del més nouvingut a aquest racó del bar de Calós.
No fa ni un any que vaig tornar a ca meua per residir permanentment després de viure 62 anys a Barcelona i ho feia en amargues circumstàncies.
Però, des del primer moment en què em vaig asseure a sa taula, en la qual a part d'un amic de tota la vida em vaig trobar amb un munt de cares conegudes però a les que molt poques podia associar amb un nom.
Malgrat això, des del primer instant van deixar incorporar-me a les xerrades, passejades o dinars com un més d'ells demostrant un interés i amistat que no sé ni puc agrair com correspon.
Aquest ajut que representen per a mi per afrontar el dia a dia ha fet créixer amb alguns un sentiment d'amistat i confiança com si fos de tota la vida.
Només resumir que «la bona voluntat, diàleg, concòrdia i respecte als demés» que expressa el Sr. Gelabert té per a mi una conclusió fulminant, indiscutible: Són molt bona gent!!
Gràcies amics.
