Si a nivell estatal s'introdueix l'opció del trilingüisme, a nivell de Balears el programa no en parla en cap moment, parla de la possibilitat d'escollir la primera llengua vehicular i d'acabar l'etapa obligatòria amb domini de les llengües oficials (la qual cosa ja passa) i d'un idioma estranger (anglès). Açò sí, no es ralla en cap moment de com es farà perquè l'alumne arribi a dominar l'anglès. Els pares no estam en contra que els alumnes aprenguin tres idiomes, sinó de com s'està plantejant l'aplicació del present TIL i de com es durà a terme el programa perquè els alumnes arribin a ser trilingües. No el volem perquè s'ha fet de forma accelerada i sense acords amb la comunitat educativa i perquè els estudis diuen que si no es fa bé pot ser pitjor el remei que la malaltia. Com a pare vull que els meus fills aprenguin com més idiomes millor. Però el que no puc admetre és que es facin experiments amb ells. Ara s'estan habilitant els professors a la correguda perquè imparteixin les classes en anglès però, estaran prou preparats per permetre l'assoliment dels objectius mínims als seus alumnes? I, com podrà un al·lot aprendre matemàtiques a primer d'ESO en anglès? O Medi a Primària? Aconseguiran els meus fills aprendre anglès així? I els continguts de l'assignatura? Hi haurà reforç per aquells alumnes que no tenguin el nivell d'anglès? Hi haurà reforç per als alumnes amb necessitats educatives especials? Crec que són massa preguntes sense resposta.
També m'agradaria dir, ja per acabar, que el que em pareix més trist de tot és que el primer punt del programa balear que diu "una educación fruto del consenso: acuerdo educativo en les IB (...) llevaremos a cabo un modelo de funcionamiento consensuado que no implique modificaciones estructurales con la alternancia política" no s'hagi complert. Canviar el projecte lingüístic de centre no és una modificació estructural? No s'ha consensuat res amb ningú, a alguns centres no s'ha respectat el Consell Escolar, tenen la comunitat educativa en contra: professors, pares, alumnes APIMAS, s'han expedientat directors...
Tal com es diu per les xarxes socials, havia de ser la legislatura de les autopistes de l'educació i a aquest pas serà la legislatura de les autòpsies de l'educació.
Avel·lí Capó
Caça de bruixes
Entre els anys 1950-56, els Estats Units era una democràcia, però el país es trobava en plena guerra freda i els ciutadans tenien por a una abstracta però imminent amenaça comunista. Era un moment ideal pels salva pàtries, que liderats pel senador Joseph McCarthy de Wisconsin, engegaren una campanya d'acusacions contra personatges de la vida pública, militars, actors, directors de cinema, escriptors, periodistes..., Les acusacions normalment eren de ser comunistes, de realitzar activitats antiamericanes, és a dir, deslleialtat, subversió i fins i tot traïció.
A Wikipedia el significat de la paraula "McCarthysm" és:
"McCarthyismisthepractice of makingaccusations of disloyalty, subversion, ortreasonwithoutproperregardforevidence. Italsomeans "thepractice of makingunfairallegationsorusingunfairinvestigativetechniques, especially in ordertorestrictdissentorpoliticalcriticism".
Maccarthisme és la pràctica de fer acusacions de deslleialtat, subversió o traïció a la pàtria, sense el degut respecte per les proves. També significa "la pràctica de fer acusacions injustes o utilitzant tècniques d'investigació injustes, sobretot amb la finalitat de restringir el dissentiment o la crítica política"
L'objectiu era restringir el dissentiment, causar por. Fer acusacions sense proves era la seva pràctica habitual. La manca d'escrúpols era el seu tarannà. Les persones que fins el moment havien opinat i actuat en llibertat es varen convertir en delinqüents sense possibilitat de defensa ja que no hi havia proves inculpatòries.
L'ambient es va enrarir, els amics es perdien i els companys d'ideologia s'esvaïen. La gent tenia por, no als russos comunistes, sinó por a que se la pogués acusar de no pensar o actuar com "un bon ciutadà" ha d'actuar i pensar. Les delacions i l'autocensura es van implantar en la societat.
Afortunadament també hi va haver una minoria de personatges que es van enfrontar a les activitats de McCarthy, entre altres, el periodista radiofònic Edward Murrow (Bona nit i bona sort)va ser un dels personatges més rellevants i influents per acabar amb les pràctiques del maccarthisme.
El maccarthisme no va assassinar a ningú, però provocà greus perjudicis de tipus personal, social, i laboral a les persones acusades i provocà una etapa de retrocés en les llibertats ciutadanes.
No crec que els nord americans es sentin gaire orgullosos d'aquesta etapa de la seva història. I vull creure que noltros tampoc de la nostra d'aquella època, el nostre país, fins els anys 70, va ser una dictadura militar. Malgrat això, a USA i a Espanya sempre hi va haver gent que donà suport amb entusiasme a aquell desgavell i fins i tot ara tenim individus que en pateixen enyorança.
Sovint reflexiono per entendre com tants de ciutadans americans no van parar la dinàmica del maccarthisme. Com una societat democràtica va consentir que ciutadans patissin assetjament ideològic i la depuració. És clar, hi havia una majoria absoluta i això fa les coses menys clares. És temptador, pels guanyadors, pensar que els vots els hi permeten fer el que vulguin i també és fàcil que els ciutadans oblidin, condicionats pel discurs dels guanyadors (noltros salvarem el país, costi el que costi!), que no tot és vàlid. La majoria absoluta en un sistema democràtic facilita fer el que s'ha promès en el programa electoral, però en aquest procés s'han de respectar les normes, drets i procediments democràtics.
La sanció preventiva (que jo sàpiga, encara no s'ha determinat si han comès infracció o no, l'expedient no està resolt) contra els directors dels instituts de Maó o la Llei de Símbols del Govern Balear que limita la llibertat d'expressió del professorat i deixa als professionals d'educació indefensos davant qualsevol acusació, crec que són la causa que la història anterior em revengui com si fos un ressò cada cop més fort, més clar, més actual, tot plegat, ara, esdevé en mi com un "déjà vu".
Jaume Verdaguer Sirerol
Professor de Secundària
El informe del Govern sobre la Estación Ciutadella
Del informe del Cap de l'Àrea d'Operacións del Consorci de Transports de Mallorca, se desprende que objetivamente, tomando como referente el conjunto de "criterios" evaluados la mejor ubicación para la Estación de Autobuses sería la que siempre hemos defendido desde UPCM en las inmediaciones de la vía perimetral.
Estos parámetros que se puntúan de 1 a 5 son "localización geográfica, impacto operación líneas, impacto urbano y crecimientos futuros" y la "zona cementerio" obtiene la máxima puntuación en tres de los cuatro criterios evaluados, es decir, en todos menos en la localización geográfica. Así, dando la misma importancia a todos los criterios utilizados la zona cementerio obtendría 17 puntos, la Plaza de la Pau 16, la antigua estación marítima 14, la Plaza de los Pinos 12 y "carrer Madrid" 10.
Pero como el autor del informe atribuye por si solo un "pes" del 65 por ciento al criterio "localización geográfica" y apenas un 35 % de "pes" a los otros tres criterios en total, resulta que finalmente la "puntuació" que otorga a la Plaza de la Pau y de los Pinos es más elevada que la de la zona Cementerio. Así que no es de extrañar que en las conclusiones empiece por "remarcar que tanto los pesos como las puntuaciones responden a una valoración subjetiva del técnico redactor del informe; por lo que, este análisis siempre se ha de entender como una simple herramienta de apoyo a la toma de decisiones".
En cuanto a la Plaza de los Pinos el autor del informe dice textualmente que "Aquesta alternativa està condicionada a una posible ampliació cap a es Born de l'actual espai d'operació dels autobuses. Sense aquesta ampliació s'hauria de descartar l'alternativa, per la manca de superfície per acollir totes les línies que arriben a Ciutadella", que afirma que es un "factor crític". Entonces no se comprende por qué no se ha descartado directamente esta ubicación, porque no faltaría más que además de tener invadida de autobuses la calzada de la Plaza de los Pinos ahora se invadiera también parte de la de la plaza más emblemática de Ciutadella: La plaza del Borne. Y por si todo esto no fuera suficiente el informe no dice ni por asomo dónde construir allí el edificio de la estación como no sea sobre la recientemente remodelada plaza, lo cual sería un disparate.
En cuanto a la plaza de la Pau, sin extendernos en lo que al parecer se considera un pequeño detalle tan irrelevante que ni siquiera se menciona: la existencia de un convenio firmado por el Ayuntamiento para permitir construir un aparcamiento subterraneo que de momento no ha sido denunciado que sepamos, el propio informe reconoce que se produciría un "traslado de los impactos provocados por los ruidos" y las molestias a calles como Degà Febrer o Pius VI, aparte de al propio entorno de la plaza. Claro que, algo tan importante para los vecinos de estas zonas también pasa por ser otro detalle casi insignificante en el informe que apenas atribuye un 10 por ciento de "peso" al factor "impacto urbano".
Por otra parte no se comprende que se otorgue tanta importancia al criterio "localización geográfica", cuando el propio autor del informe dice que el factor que puede resultar determinante en este aspecto es tener una parada de autobús (y no una estación central) en las proximidades del lugar de origen o destino y todo el mundo parece estar de acuerdo en mantener una parada en la Plaza de los Pinos, así como en que hay que tener una buena red de paradas del bus urbano e interurbano, aunque obviamente lo que es imposible es tener una estación en las "proximidades" de cada lugar de origen y destino. Y por último la zona de la vía perimetral en las inmediaciones del cementerio no puede considerarse demasiado alejada del casco antiguo que delimita la contramurada porque está a seis o siete minutos andando, a mucho menos distancia que la existente entre el casco antiguo de Palma -ciudad turística por excelencia- y el parque de las estaciones y la estación intermodal. La distancia entre la estación de Ciutadella y el centro histórico se recorrerá en mucho menos tiempo del que se precisa para hacer lo mismo en la inmensa mayoría de ciudades.
Joan Triay
Portavoz de UPCM
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
De momento no hay comentarios.