Cartas de los lectores

Des de fa dies, però amb més intensitat des de fa dues setmanes, cada matí miro el cel per veure si hi veig aparèixer prou núvols que descarreguin un bon ruixat damunt Ciutadella.I no és que tengui cap ganes de fer la guitza als que volen anar a la platja, però és que fa temps que pens que un bon aiguat, d'aquells que cauen amb força, és l'únic que pot ajudar a que Ciutadella quedi neta.Perquè si abans de St. Joan, Ciutadella ja estava bruta, després de les festes, fa empegueir. Darrerament han sortit als diaris diferents denúncies al respecte, sense que, en general, hagi canviat massa cosa.

Hi ha carrers als que encara es troben restes del pas dels cavalls (St. Sebastià, Sta. Clara, Martorell...) i molts altres en què les restes són del pas de moltíssima gent, i que no han estat netejats.

Caminar per sa Contramurada, el Camí de Maó, molts de carrers del centre i també de la perifèria pot resultar la mar d'entretingut, si ens dediquem a observar les taques, els regalims, les gotes de colors i mesures diferents que "adornen" aquests carrers. Si a açò hi afegim les "caques" de cans cada dia més nombroses, els fulls publicitaris de supermercats i establiments comercials que van de damunt els portals (on els deixen els qui els reparteixen) al mig del carrer, i la pressió humana que suposa durant els mesos d'estiu la presència de centenars de persones que transiten per la ciutat, donen com a resultat que tinguem una ciutat bruta, poc acollidora i amb una imatge deplorable tant per als que hi vivim com per als que ens visiten. És açò el que volem per a Ciutadella?
Esper que les queixes i denúncies públiques i reiterades de molts vesins, facin que l'Ajuntament arbitri solucions al respecte.

Mentrestant, que plogui, que plogui!!!

P.D.: A l'Ajuntament de Ciutadella i als responsables de la manca de neteja, unes qüestions:

Si cada any estem igual amb la neteja de la ciutat després de les festes, per què no s'exigeix a l'empresa concessionària del servei, que s'arbitrin solucions efectives?

Per què no es regula el repartiment de publicitat a domicili, per evitar la paperassa que queda escampada enmig dels carrers?

Quantes multes s'han posat a propietaris de cans, pel seu incivisme?

Per què no es prepara una ordenança o normativa que obligui als vesins, particulars i comerciants, a mantenir net el seu tros de vorera?

Maria Gener Fernández

Ciutadella

"Doce hombres sin piedad"

Juan Cubas ha demostrado una vez más su capacidad de transmitir su entusiasmo por el teatro, y a mi modo de ver en dos dimensiones. La primera montando una obra como "Doce hombres sin piedad" que por sí sola plantea una serie de dificultades que harían tambalear a más de un director: No puedo analizar técnicamente el reto, pero presentar una obra con poco movimiento escénico, con doce hombres discutiendo sobre un crimen que no se representa en escena, y sobre un reo al que pueden condenar a la pena máxima, y al que tampoco se podrá conocer directamente, ya parece de entrada una gran osadía. Y a fe que creo que salen, tanto el director como la obra, bien airosos de la prueba.Y en segundo lugar, en la dimensión de incorporar a la representación a siete (creo recordar) actores prácticamente sin experiencia alguna en las tablas, y aquí hay que reconocer que se les ve a todos tan metidos en sus papeles respectivos (algunos se hacen hasta odiosos, créanme) que, aunque evidentemente la acción pedagógica de la dirección ha surtido sus efectos, ello no se hubiese podido conseguir sin la entrega de cada uno a sus cometidos, algunos muy alejados de sus personalidades individuales. El mérito es en estos casos más destacable, es un mérito teatral casi puro.

Por último, querría indicar que esta representación es muy oportuna, pues estamos viviendo tantos juicios en que la sentencia parece ser evidente (como lo parecía al principio en el Orfeón Mahonés y lo parecerá también en Es Mercadal), que la obra le plantea al espectador atento la razonable duda sobre la verdadera realidad de los delitos y sobre la gran responsabilidad que todos tenemos al emitir un juicio.

Por todo ello, mi humilde, pero sincerísima, enhorabuena a todos. Esta obra hay que verla.

Oscar Sbert Lozano

Maó