Cartas de los lectores

Degut a la impossibilitat d'assistir avui vespre a Maó a l'acte de lliurament del premi Maria Lluïsa Serra 2013, Taula d'Or, al Sr. Josep Miquel Vidal Hernández, finit recentment, voldria adherir-me públicament a l'acte i destacar la vàlua personal de l'amic Josep Miquel i la vàlua intel·lectual del físic Vidal Hernández.
Iniciava, Vidal, el llibre "Menorca Reserva de Biosfera" amb la coneguda frase: "Menorca és una illa a la mesura de l'home". Avui podem proclamar que Josep Miquel ha estat un home a la mesura de Menorca, i açò vol dir que va tenir una dimensió profundament illenca amb la dedicació quasi exclusiva a l'estudi de la realitat insular, però que també, com l'illa, va estar connectat per mar, mai més ben dit, amb la resta de territoris de parla catalana i amb el món sencer.

Fa dos anys, quan la majoria d'entitats culturals de Menorca varen proposar a Josep Miquel Vidal com a mereixedor de la Taula d'Or, no hi va haver unanimitat política per a atorgar-li en vida. Celebro idò que avui, encara que a títol pòstum, es doni la unitat necessària per a honorar a una de les persones amb qui els menorquins tenim més deute. Una homenot, com diria Josep Pla, que molts de nosaltres vàrem tenir el privilegi de conèixer i de compartir amb ell la passió per l'alta cultura i que avui ens obliga a seguir treballant per a no recular, ni una passa, en el camí que ell va recórrer.

Un, visca!! Per la memòria de Josep Miquel Vidal.

Un, visca!! Per les persones que treballen per la cultura de Menorca.

Joan Lluís Torres Faner
Ex-conseller de Cultura del Consell Insular de Menorca i ex-president de l'Institut Menorquí d'Estudis
Ferreries

A la consellera d'Educació
Al meu entendre, el canvi de conseller d'Educació decretat pel president Bauzá a principis de maig, va ser una decisió encertada, perquè podria comportar la pacificació d'un sector com l'educatiu que vivia una crispació sense precedents en les nostres illes, però això no ha estat així, i les declaracions que ha fet la nova consellera, Joana M. Camps, als mitjans de comunicació, no només no han tret llenya al foc sinó que l'han encès més, si això era possible.

M'he decidit a escriure aquesta carta perquè algunes (només em referiré a algunes) de les afirmacions que s'han fet darrerament per justificar algunes preses de decisions polítiques, i res més que polítiques, haurien de ser contrastades. Únicament esmentaré algunes per a no cansar. Les dades s'han pres de la pròpia web de la conselleria perquè no hi hagi suspicàcies (IAQSE) (1):

– Més inversió en educació no significa més èxit. Això entra en contradicció amb les següents dades:

La despesa pública per alumne l'any 2010 (no surten anys posteriors en IAQSE):
Illes Balears: 5.972 €
País Basc: 7.388 €

Abandonament escolar prematur l'any 2011:
Illes Balears: 30,7% (2007, darrer any presidit per Matas: 44,2%!)
País Basc: 13%
– No hi ha estudis que diguin que amb menys alumnes per aula es pot donar més atenció individualitzada:

Si no li basta amb el sentit comú, la consellera en podrà trobar d'aquests estudis en la bibliografia del treball: 'Sobre la ràtio alumnes per aula', publicat pel departament de Pedagogia Aplicada de l'Educació de la UIB el setembre de 2012 (2).

Al marge de demostrar que a Espanya estàvem, pel que fa a ràtios, aproximadament en la mitjana dels països de l'OCDE, aquest estudi també diu que l'esmentat indicador s'ha de contrastar amb la diversitat a les aules (no és el mateix un país, una comunitat autònoma, amb fillets de diverses procedències a les aules o que integren a aquells amb dificultats d'aprenentatge, que els que no ho fan), i que si l'augment de ràtio s'acompanya amb altres retallades, "aleshores s'encenen totes les alarmes" (p. 3), el problema és que el resultat no es veurà a curt termini, sinó a la llarga.

- La culpa del fracàs escolar a la nostra comunitat autònoma la té la immersió lingüística.

A les Illes Balears no hi ha immersió lingüística sinó que fins ara s'havia aplicat el Decret 92/1997, conegut com a Decret de Mínims, aprovat per un Govern del PP i que un altra govern del PP ha derogat ara. De totes maneres, per fer aquesta afirmació s'haurien d'haver fet diagnosis prèvies que expliquessin perquè tenim aquestes dades estadístiques de comunitats amb llengua pròpia que utilitza la immersió i altres que no en tenen i la immersió és únicament en castellà:
Abandonament escolar (any 2011, segons IAQSE):
Catalunya: 26%
Illes Balears: 30,7%
Múrcia: 30,7%
Canàries: 31,5%

Podríem seguir amb altres frases per l'estil ("l'educació està sobredimensionada", etc) però ja serà un altre dia.

Conclusió: Pel bé del nostre alumnat, la Conselleria d'Educació, en lloc de basar-se en postulats tant clarament ideològics (i esperpèntics, diria jo), seria més productiu que fes un anàlisi seriós de les dades de les quals disposa, i en lloc de mirar tant cap a Finlàndia, Suïssa o altres països amb estadis socioeconòmics molt diferents que el nostre, observar què fan al País Basc, Navarra o Astúries en matèria educativa, que les tenim ben a prop.

Notes: 1) Institut d'Avaluació del Sistema Educatiu de les Illes Balears. 2) Departament de Pedagogia Aplicada i Psicologia de l'Educació (2012). "Sobre la ràtio alumnes per aula". Dossier d'Actualitat 1. UIB. 3) Ens centram en les dades d'abandonament perquè per a les de fracàs, a part de que no surten com a tal en l'IAQSE, s'haurien de comparar diversos indicadors i no tots els països utilitzen els mateixos: taxa d'idoneïtat als 15 anys, de graduació d'ESO, d'escolarització als 17 anys, etc, qüestions totes ells que excedeixen aquest espai.

Cristina Rita
Diputada socialista en el Parlament de les Illes Balears

Horacio López,
in memoriam
El missatge d'en Lluís Real ha estat tan clar com breu: n'Horacio ha mort. N'Horacio de Sa Mesquida, en Fernando López Melià, segons el seu DNI.

L'amic entranyable i silenciós, ja és, ell mateix, part d'aquest silenci. Ha mort ben igual que ha viscut: sense fer cap renou. Discretament. Una elegant reserva, una sempre educada prudència han estat segurament els trets essencial de la seva vida.

N'Horacio, un honest i magnífic treballador manual, ha estat igualment un home ben interessat per la cultura, per la política. Un ciutadà de conviccions i principis sòlids.

Sensat, de cor ample i generós, els amics el recordarem amb afecte. Recordarem les breus narracions dels seus viatges a llocs impensables, mentre amb la cullereta remenava l'habitual "cortado" . Des de Cuba, a la llunyana Sibèria o la misteriosa Albània, van ser testimonis del seu pas.

Assistent fidel a mil tertúlies, era un escoltador respectuós de les opinions dels altres i per disbarats que sentís, mai va aixecar la veu. Home de poques i sàvies paraules. Pocs amics i bons. Tothom l'ha respectat sempre.

Home solitari i cordial al mateix temps. Acollidor i hospitalari: amb tendresa i certa nostàlgia recordarem uns inacabables dinars al seu refugi de Sa Mesquida. Els amics un dia de vega, el van fer president de la república d'aquella cala i ell, com sempre, sense badar boca, somreia.

Moltes persones se l'han ben estimat, les mateixes que, quan pronunciem avui el seu nom, sentim un nus al coll.

Emili de Balanzó
Maó