Cartas de los lectores

Hoy he leído en "Es Diari" una de esas inquietantes informaciones que tienen la singularidad de despertar a la mosca que habita detrás de mi oreja: "…el equipo de gobierno está evaluando diversas propuestas relativas al tráfico en el puerto de Mahón durante la temporada estival". Y la mosca revolotea porque esta frase puede significar dos cosas:

Que el equipo de gobierno quiera corregir los errores del pasado año, que si mi análisis no es descabellado, consistieron únicamente en no informar con tiempo y eficiencia de las novedades efectuadas y sobre todo en no tener a punto el aparcamiento en Cala Figuera y el ascensor que hubieran facilitado el acceso a ese nuevo espacio de paz que se ganó para la ciudad.

Que el equipo de gobierno no haya conseguido ni dar solución al aparcamiento, ni poner operativo el ascensor y/o pretenda recular de su pionero (en el puerto) movimiento de piezas, en cuyo caso sería también pionero ( en este caso mundial) en dar un paso atrás en esta lucha que protagoniza el peatón por conquistar las partes más emblemáticas de las ciudades para convertirlas en aptas para el ser humano.

La opción a) sería sin duda prometedora. El iphone5 mejora el iphone4.

La opción b) sería bastante inaudita: tras veinte años de preámbulos y dos de remates un ilusionado equipo de hombres y mujeres no habrían conseguido acabar una empresa que aunque no lo parezca es menor en tamaño a la presa de las tres gargantas: poner en marcha un ascensor.

La mosca orejera revolotea alternativamente de la a) a la b). Mi experiencia personal hace que se me ericen los pelos más cercanos a la calva, que son los más avisados.

Nacho Martín Rejas
Moll de Llevant / Mahón

Llengua i convivència a la xarxa de centres públics

Els directius i el professorat cada dia donam el millor per mantenir i millorar el nostre sistema educatiu; al marge de l'augment de ràtios, les reduccions de plantilles, l'extinció de programes de suport i la minva de recursos econòmics. Paral·lelament, l'administració educativa central i autonòmica prepara canvis normatius de gran calat. Si recriminam la LOMQE per la nul·la voluntat d'entesa de l'actual ministre Wert, el mateix podem dir ara de la llei de Convivència i el decret de Tractament Integral de Llengües (TIL) del conseller Bosch.

Aquests dos darrers textos haurien d'haver d'incorporat algunes -sinó totes- les al·legacions que hem fet les organitzacions a les quals se'ns ha donat tràmit d'audiència. Hem de suposar que si l'administració educativa té interès a conèixer el punt de vista de les persones que en aquest moment estan al front dels centres, és precisament perquè podem aportar, des d'una altra visió, millores substancials als redactats.

Bé. No ha estat realment així i aquesta administració vol aprovar unes normes per a la convivència i per a les llengües d'ensenyament que no compten amb el consens dels professionals de l'educació. Així, serà molt difícil avançar en la millora del nostre sistema.

Modestament, des de la nostra Federació creim que hem assenyalat els punts on es feia imprescindible un altre redactat. Ara, volem que l'opinió pública conegui quins són els grans entrebancs d'aquesta normativa perquè així es pugui entendre correctament perquè ens posicionam en contra.

Pel que fa a la llei de Convivència no ens sembla bé que amb l'objectiu de donar autoritat al professorat, serveixi també per recollir el règim disciplinari del personal docent quan ja tenim la llei de funció pública per fer-ho. Si bé és cert que el nou redactat inclou un apartat sobre la llibertat de càtedra, es continua qüestionant l'objectivitat i la imparcialitat dels professors. La pregunta que ens feim nosaltres és: qui vigilarà que es compleixi aquesta objectivitat, o només es posarà en dubte la neutralitat de segons qui, quan convengui? A més a més, altres apartats d'aquesta llei queden només en una declaració de principis: s'enumeren els drets i els deures de les famílies, però, qui vigilarà l'incompliment dels deures del pares quan no assisteixin a les reunions de pares o els seus fills compareguin sense fer els deures i sense haver estudiat? Tot plegat és un despropòsit.

El decret TIL vol que l'ensenyament es faci en les dues llengües oficials i en anglès, en la mateixa proporció i si això no és possible per no comptar amb docents qualificats, vol que català i castellà estiguin equilibrats. Això es justifica dient que s'han de complir sentències del Tribunal Suprem i del Tribunal Constitucional.

El que aquesta jurisprudència deixa clar és que també s'ha d'emprar el castellà, però possibilita un sistema de bilingüisme on l'Administració educativa pot fer que la llengua catalana sigui el centre de gravetat del currículum.

El decret TIL també assenyala quines són les tres matèries que obligatòriament s'han de fer en cada una de les llengües i, per acabar, estableix que els centres que no vulguin seguir aquesta proporcionalitat hauran d'aprovar el seu Pla no sols en el Consell Escolar, sinó també a través d'una consulta a les famílies en la qual s'exigirà un 65% de vot afirmatiu del cens de pares i mares (!).

Algú es creu que amb aquesta política podrem fer res de bo? Es pot tirar això endavant sense comptar amb els professionals? Es podria haver fet d'una altra manera? Indubtablement. Primer, el decret hauria d'haver posat de relleu la funció normalitzadora i cohesionadora que ha de tenir la llengua pròpia de les Illes Balears en qualsevol procés TIL. Això hauria estat una manera de reconèixer una manera de fer que s'ha mostrat eficaç en l'aprenentatge de les dues llengües oficials tal i com diuen les avaluacions de diagnòstic del 2008, 2010 i 2012. És cert que aquestes mateixes avaluacions externes diuen que l'alumnat és poc competent en anglès, però per arreglar això ja tenim una eina: les Seccions Europees (matèries impartides en anglès o francès). Avui en dia no hi ha cap centre de les Illes Balears que no hagi sabut aprofitar l'oportunitat d'implantar una Secció Europea, bé amb el seu propi personal o amb professors en comissió de serveis o amb interins. No tenim cap inconvenient en reconèixer que la implantació de les seccions europees necessita d'un nou i definitiu impuls.

Per l'extensió d'un article de premsa no podem entrar en tot el detall organitzatiu que suposarà aquesta normativa, però estam convençuts que la implantació del decret suposarà sotmetre els centres educatius a un estrès que no és precisament el que se'ns hauria d'exigir. En aquests moments les prioritats dels centres educatius s'haurien d'orientar cap a la millora dels processos i dels resultats acadèmics i per aconseguir-ho necessitam suport de la nostra administració, autonomia organitzativa, corresponsabilitat dels docents i implicació de les famílies; sols la combinació d'aquests factors és garantia d'èxit.

Per fer evident quin és el grau de compromís de la nostra Federació amb la millora, basta un exemple: la Jornada anual de formació que cada any organitzam i que celebrarem el proper 15 de març en aquesta ocasió la dedicam a l'anàlisi i valoració dels resultats acadèmics, tot un repte pels nostres centres.

Rafel Andreu
Àlex Pitaluga
Antoni Quintana
presidents de les associacions
de directors de Menorca,
Eivissa i Mallorca