Cartas de los lectores

Tenir un hort a casa és un tresor. A s'hort hi ha les gallines, el capvespre anam a donar-les menjar i ens regalen un ranxo d'ous cada dia. Hi ha un parell de figueres enormes, els fillets s'hi enfilen per amunt amb força i coratge. A s'hort hi ha les patateres que vam sembrar després de Nadal, i per Sant Joan ja les podrem collir. Serà un dia de festa, un dia de col·laborar uns amb els altres, un dia de fer provisions per a l'hivern. Hi ha carxoferes, faveres, tomatigueres, cebes i alls; verdures fresques, de la terra a la cuina, no hi ha res millor que el menjar del temps. A s'hort hi passam moltes estones de xerrar.

Recordam coses de temps enrere i de la família, parlam de com ens va la feina, de les anècdotes del dia, de coses de la vida. Els fillets diuen que ells també volen parlar de les coses de grans, que també hi volen dir la seva. I així, tots parlam.Tenir un hort a casa és un regal. És fer-se companyia, és escoltar els petits relats del fillets i els savis consells dels grans. És reconèixer l'esforç que fan els majors perquè hi hagi temps de trobada en la vida quotidiana i així nodrir els vincles que ens uneixen, dia a dia. A s'hort aprenem a valorar i agrair el que tenim. Imaginam com serà el dia de demà i pensam el que volem preservar, cuidar i mantenir.Per un avi s'hort no es pot substituir per cap altre tros de terra a Llinàritx, ni per alguns zeros més a la dreta del seu valor cadastral, ni per res que no reconegui el que li dóna vida. És trist per tots pensar que, un bon dia, pugui entrar dins s'hort una excavadora i esfondri les parets, xafi la collita o enderroqui els arbres i el banc allà on anam a parlar de coses de grans.

Les persones quan estimen el seu territori no poden entendre que algú els ho pugui rebatre, i es veuen amenaçades i les desvetlla. Són coses que desperten moltes susceptibilitats, són més delicades del que sembla. En aquestes situacions en què un es sent indefens perquè veu que ca seva està en perill és fàcil equivocar-se, dir coses de més o no dir-les de la manera o al lloc adequats. I aquest ha estat el meu cas, per això demano disculpes als batlles des Mercadal pels greuges que els hagi pogut ocasionar la menció desafortunada que vaig fer cap a ells a la carta publicada dissabte passat a aquest diari.

Tot això és el que significa tenir un hort a casa, un tresor i un regal que volem preservar. I com a tal, té un valor incalculable no pel que val en si, sinó pel que significa per les persones que l'habitam i hi convivim.

J. Antonio Moll Mascaró
Es Mercadal

---------------------------------

Riquesa voluntària

"Jo tenc un somni", amb la senzillesa d'aquestes quatre paraules començava un dels més brillants discursos de la història de la humanitat del pastor baptista nord-americà i premi Nobel de la Pau Martin Luther King, assassinat per les seves conviccions i ideals pacifistes. Agafo les seves paraules amb tota la bellesa que em desprenen i les submergeixo dins els meus pensaments deixant-les volar lliurament, aconseguint que recobrin vida pròpia. Tanco els ulls i em deixo seduir per elles, plenes d'il·lusió i força, transportant-me a un polit i esperançador somni, el meu somni.He somiat que veia un arbre sembrat enmig d'un paradís, tot ell harmoniós, els seus fruits eren iguals, cap d'ells pretenia ser més que l'altre, el seu món era plàcid, amb una plenitud de pau que transmetia una energia renovadora i positiva que m'alimentava solament d'ella respirant, servint-me totes les necessitats necessàries per viure. Tot era germanor, transparència, riquesa interior. El voltant era un bàlsam d'harmonia brodat de tendresa, amb un sol radiant que feia lluir més que mai aquell arbre amb la seva llum poderosa. La puresa de l'aire transmetia una sensació molt especial i a la vegada estranya... era una realitat.En el meu somni no existien les guerres ni els enemics, tampoc la pobresa i la marginació, no coneixien l'esclavitud infantil, tampoc la injustícia, exclusions socials, la violència. No sabien que era patir de fam ni penúries, no coneixien la soledat ni el desconsol, no hi havia cabuda a la indiferència, era inexistent. Tots estaven predisposats a escoltar, donar la mà i ajudar-se. Tot era equilibri i transparència, units amb els cor pel mateix camí, el del respecte, l'efecte, la comprensió i l'estima, sempre units i guiats per la voluntat, cercant sempre una predisposició per aconseguir-la. Es vivia un esperit de solidaritat únic, reconfortant i donant força a una unió fraternal.

Quan et desperts d'un somni i mires el teu voltant, et dones conta d'una realitat cruel que et fa escarrufar la pell més enllà de les profunditats de l'ésser humà. Uns interessos globals que condueixen a la manipulació sent conscients del perill que sofreix el nostre planeta, proposant promeses falses, sense tenir la delicadesa de pensar que posen en perill vides humanes, campanyes de publicitat en dates més importants jugant amb la nostra sensibilitat, sabotatges emocionals, tots els dies i tots els ésser humans son importants!. Ens imaginem el món com una jugueta, un trencaclosques que mai acabem, sempre falta la peça màgica per encaixar. No es tindrien que oblidar de la voluntat, l'interès, l'aprenentatge diari i també la positivitat, paraules que haurien d'anar sempre lligades. Quan algú té voluntat i es decideix a donar la passa, es pot dir que aquest arriba a ser un voluntari, sembrant un arbre d'arrels profundes, amb conviccions fortes i segures d'ell mateix, que si no rep efecte i estima com totes les coses, arriba a morir-se de finor.

Tots junts volen construir un món millor, amb menys sofriment, dient prou a les injustícies i desigualtats. És el plaer de fer feina amb força, compartint valors i emocions. Cada un d'ells no només assumeixen la seva responsabilitat, és una lluita constant diària, sense deixar la mateixa il·lusió del primer dia per poder complir i perfeccionar la seva missió o vocació. Es diferencien per la continuïtat i la perseverança, la seva voluntat és tan gran i capacitada per fer grans esforços i aconseguint grans obres amb unes riqueses impossibles de calcular. Aquest fet d'ajudar als altres, sense rebre res a canvi és digne d'admiració i respecte, desprenguem-ne grans dosis de bondat i comprensió, aconseguint casi sempre rebre més del que han donat en satisfacció i grandesa personal.

Voluntat és una actitud en la que agafa força l'enteresa, la predisposició i la motivació. No té perquè ser un objectiu atractiu i elegant, senzillament és honest i transparent. Però sempre hi ha portes tancades davant algunes situacions, mirades enrere i falta de memòria. La força de voluntat resulta insuficient per fer front a certes adversitats de la vida mateixa. Jo la definiria com una característica de la personalitat de cada un de nosaltres, demostrant sentiments, bellesa interior, fent brillar la nostra vertadera essència. Actuant de bona fe s'aconsegueix una ment positiva.

Res es cultiva per si sol, tot implica feina, esforç, dedicació i constància. Una voluntat cultivada és una voluntat enfortida, un escut que ens protegeix de la pèrdua de dignitat, vagància, males costums i fins i tot d'allò immoral. Tots podem ajudar ja siguem voluntaris o no, tothom pot aportar el seu gra d'arena, tots junts podrien caminar pel mateix camí, ànimes solidaries aconseguint que els nostres cors bateguin units amb força, cada batec sigui especial i que un d'ells sigui de solidaritat.

Tots hauríem de desitjar ser cada dia més bones persones, créixer interiorment una mica més, enriquir-nos d'experiències, gaudir d'un món millor, ple de frescor i il·lusió, siguem un mirall per als nostres fills donant un bon mestratge de solidaritat . Perquè tot això no sigui un somni, hem de tenir la voluntat de fer-ho realitat, entre tots hem de sembrar i alimentar aquest arbre i cuidar-lo per després reculli el seu fruit que alimentarà la nostra ànima, aconseguint un esperit regenerat i força per segui endavant, un somriure esperançador per un món millor per a tothom. Si ens proposem fer una barreja d'aquest ingredients tots units aconseguirem una gran obra plena de riquesa voluntària i solidària.
"Hemos aprendido a volar como los pájaros, a nadar como los peces; pero no hemos aprendido el sencillo arte de vivir como hermanos" (Martin Luther King).

Rosa Seguí Seguí
Sant Lluís

---------------------------------

Desviament, ja... ja està fet

Avui dia 21 de maig s'ha inaugurat el desviament de Ferreries i, amb ell, una nova etapa. Voldria estar equivocat, però crec que la majoria de comerços del poble quedaran afectats negativament, uns més que altres: bars, restaurants, forns, gasolinera, botigues del poble i del polígon...Jo no neg que el desviament s'havia de fer, ningú ha dit mai que no se fes un desviament, però era necessari fer aquesta obra faraònica? En el seu moment, es van presentar varies propostes, però algú va decidir que la millor per a Ferreries (?) era aquesta: la més grossa, la més espectacular, la que més mos allunya del poble, la més cara (esteim xerrant de més de 20 milions d'euros).Si se va triar aquest projecte por motius de seguretat, tenc molts dubtes que les altres solucions més barates no fossin més efectives. No oblidem que els cotxes de Ferreries seguiran emprant la carretera antiga.

Si es va triar per guanyar temps, no crec que se'n guanyi massa: pràcticament es duplica la distància i amb recorreguts tan petits, d'anar a 90 km/h a anar a 30 km/h, són molt pocs minuts de diferència.

L'Associació de Comerciants de Ferreries (ACOFE) ja va posar el crit al cel, però no va servir de res. Igual que no servirà de res aquesta carta, però necessit expressar el meu sentiment de frustració, impotència, espant, sentiment que ha anat creixent a mesura que veia com s'anaven desenvolupant les obres, de lo enfora que començaven, de lo que s'estava destruint... I enmig de tot açò, els grups ecologistes no han tingut res a dir?

Joan Allés
Ferreries

---------------------------------

Amb el "Susurro"cap a l'Illa del Rei

El Club Vidalba ha pogut gaudir avui diumenge de la primera sortida en el seu nou llaüt. El llaüt de nom "Susurro", una embarcació típica menorquina de 30 pams, ha estat una donació al Club Vidalba del Sr. Nigel St.John Pasfield Dwyer. Amb aquesta generosa donació el Sr. Dwyer ha volgut que el seu apreciat llaüt sigui utilitzat per la nostra entitat en activitats adreçades als joves discapacitats de Menorca.

Aprofitant la convidada dels Amics de l'Illa del Rei, avui diumenge dia 20 uns 15 joves del Club Vidalba acompanyats dels seus monitors han pogut gaudir d'un dia molt especial, per una banda la visita a les magnífiques instal·lacions de l'Illa del Rei, les quals molts d'ells mai havien visitat i per altra, poder gaudir de la primera sortida com a mariners de la nostra nova embarcació.

La experiència ha estat inoblidable per a tots, visitant les diferents estàncies de l'antic hospital militar i atenent a les fantàstiques explicacions del nostre guia de luxe, el Sr. Lluís Alejandre, que ha fet les delícies de tots ells amb la seva simpatia.

Des del Club Vidalba volem agrair l'Associació Amics de l'Illa de l'Hospital la seva magnífica acollida i les facilitats que ens han donat durant tota la visita, ben segur que aquesta no serà la última i en el futur els joves que avui no han pogut venir i els que segurament voldran repetir la experiència puguem tornar a disfrutar d'aquest paratge tant emblemàtic del port de Maó.

Gràcies a Lluís Alejandre, Jaume Roca, Xema Cardona, José Barber i a la resta de l'equip de l'associació, ens sentit com a casa i ja sabeu que les portes de la nostra associació també estan obertes per el que necessiteu.

També volem fer constar el nostre agraïment a la gent que ha col.laborat per que el nostre projecte de "Llaüt Especial" s'hagi fet realitat: Gràcies al nostre amic Andrés, per deixar-nos utilitzar el teu "amarre"; gràcies Chirs Collman i els "Menorca Charity Players" per la vostra ajuda; gràcies a en Benito Reynés, de Nàutica Reynés, perquè sense la vostra col.laboració aquest llaüt ni tan sols suraria..I com no, un caramull de gràcies al Sr. Nigel Dwyer per la seva generositat i per haver pensat amb nosaltres.... Que aquesta primera sortida sigui la primera de moltes per gaudir de la mar de Menorca.

Salut a tothom.

Gabriel Carreras
President del Club Vidalba