Cartas de los lectores

Ante todo, asumo mi responsabilidad y doy por correcta la denuncia impuesta.Sin embargo, entiendo que no es exigente o atrevido solicitar que esta sea redactada en los términos exactos, y que previa conformidad se pueda comprobar.Pues bien, eso no fue posible, puesto que el señor agente se negó en todos los extremos.

Me explico, llevaba a mi nieto a la guardería en el asiento trasero del coche junto con su abuela, pero sin el sillín pertinente, la Guardia Civil de Tráfico me para y emite la correspondiente denuncia por esta infracción.

Todo correcto hasta aquí, salvo que no me permite leer la denuncia antes de firmarla y al entregármela observo que omite que el menor iba acompañado de una persona mayor, no solo, como se deduce de dicha denuncia. Le ruego la corrección de este extremo, a lo que se niega aduciendo que esto es intrascendente. Le insisto que para mí no lo es, puesto que, primero no refleja la verdad de lo ocurrido y segundo palia o atenúa mi responsabilidad en el supuesto de un posterior recurso, si lo considero conveniente.

Dejo sin comentar el tono y la forma de la conversación nada cordial, pero sí considero denunciable esta indefensión que sufrí frente al abuso de autoridad de un cuerpo que generalmente presta un enorme servicio a la sociedad y que hechos como el narrado sólo producen indignación y rechazo.

Por todo ello, me he propuesto hacerlo público para que los responsables puedan tomar nota y corregir estas posibles deficiencias.

Adolfo Vilafranca Bosch
Ciutadella

Elogi a la memòria

El passat Dia del Llibre, vam tenir el gust de donar a conèixer el llibre "Històries de l'avi Miquel. Vivències de Miquel Fuguet Mercadal", obra de Margarita Huguet Fuguet. Editat per la família Huguet Fuguet i el Centre d'Estudis Locals d'Alaior, l'autora busseja per la memòria del seu avi, el conegut pagès d'Alaior Miquel Fuguet Mercadal, en Miquel de Son Fabiol. En Miquel té bona memòria. I, sobretot, ganes de viure i de contar les coses que ha fet en aquesta vida. Per açò, i perquè som amics, estic satisfet que la seva néta, Marga Huguet Fuguet, es decidís d'entrevistar-lo i fes una feinada a l'hora de posar a sobre paper tot allò que el seu avi li va contar.

Esper que aquest llibre sigui una alegria per a la família, i també per a totes aquelles persones que vulguin conèixer una part de la vida d'una persona senzilla i treballadora.
En aquest llibre es fa un repàs a la vida d'en Miquel, la seva família, el servei militar i el temps de la Guerra Civil, així com fets de la postguerra. Coneixerem i recordarem les feines artesanes, les festes i els costums socials demprimer, els inicis de la Cooperativa de Sant Llorenç, les primeres reunions per crear COINGA, l'obertura de l'escola rural de Torralba i altres fets que en Miquel i na Margarita han viscut junts. A la segona part ens dóna a conèixer quines eren les feines del camp i de com en Miquel les va du a terme al lloc de Son Fabiol.

En Miquel és una persona activa. Sempre ha aportat la seva feina i saber a la societat alaiorenca. Ha passat per diferents entitats socials, religioses, culturals i educatives del poble. I sempre fent allò que sap fer, feina, molta feina.

I ara és l'hora que els altres, la seva família i els seus amics, li dediquem aquest llibre perquè les noves generacions coneguin un món passat, però del qual nosaltres en som els hereus. Hem de saber d'on venim per entendre com vivim avui en dia. I només ho poden entendre si escoltam la memòria de les nostres persones grans. Aquestes paraules volen ser un elogi a la seva memòria i a la seva feina feta, moltes vegades anònima i poc valorada.

Per tot açò i molt més, enhorabona a Marga Huguet Fuguet per la seva dedicació i a en Miquel i na Margarita per brindar-nos una amistat que sempre tindrem en el nostre record.

Miquel À. Marquès Sintes
Centre d'Estudis Locals d'Alaior

"El tipus es mostra caminant"

Estava passant uns dies d'acampada "ornitològica" a l'Illa de l'Aire. El temps no era el més bo i feia ja dos dies que no passaven barques pel canal degut al mal temps. Vaig rebre una trucada de la meva família, ma mare està molt greu, en concret em van dir: " Ho està acabant" . El meu primer pensament va ser, "sigui com sigui he de sortir de l'illa".

Vaig telefonar a n'en Pedro de Pedro's Boats i li vaig explicar la meva desesperant situació, i em va dir: "No et preocupis, ara venc a cercar-te". No havien passat ni 50 minuts i els meus companys ja van sentir la renou del motor de la seva embarcació.

La mar estava molt brava però varem poder partir rumb a Biniancolla.

Jo: "Pedro, què et dec?".

Pedro: "Per un cas així no cobro res".

Moltes gràcies, Pedro, mai oblidaré aquest gest tan desinteressat. Com deia ma mare (que ja ens ha deixat) "El tipus es mostra caminant".

Juan José Carreras Andreu