Cartas de los lectores

Record que Isaac em xerrava de Benito. Un andalús de Lebrija que escriu uns guions boníssims, d'una gran sensibilitat social. Supòs que el fet que el cinquanta per cent del nostres orígens siguin a la campinya sevillana, va fer que esdevingués una empatia especial. Ambdues famílies han viscut les diferències socials d'una Andalusia de 'señoritos' i 'jornaleros' De pobresa envoltada per les terres de la Duquesa de Alba.

Pertanyem a famílies humils, d'avis que tot i ser pobres ens vans transmetre la seva dignitat i el seu esforç per rompre els esteorotips interessats sobre la classe treballadora andalusa. Tant és així, que encara avui m'emociona rememorar als meus avis en els seus darrers anys al carrer Federico García Lorca de Marchena.

Vet ací que, anys més tard, Benito amb la seva primera pel·lícula 'Solas' obté el Premi del Públic del Festival de Berlín i cinc Goya. I, esdevé un director de cinema reconegut. Ara que ja han passat uns anys, he de dir que quan Isaac em xerrava de la vàlua de Benito creia que l'amistat no el deixava ser objectiu. Emperò, vam anar al cinema i 'Solas' ens va copsar. Després també 'Habana Blues'.

Encara no el coneixíem quan Isaac ens explica que el següent projecte vol que sigui un homenatge a les dones republicanes que visqueren la posguerra a la presó. És un temps de recerca de testimonis i bibliografia. Quan ja està a punt de comprar els drets de la novela de Dulce Chacón 'La Voz Dormida', Isaac li fa arribar la biografia de Matilde Landa, ed. Flor del Viento, de l'historiador mallorquí David Ginard i Féron.

Temps després, Benito avisa que vol venir a Menorca per Setmana Santa. Aigua a xamals, vaig pensar que després d'aquella primera impressió menorquina ja no tornaria. La seva estada va transcórrer de portes cap a dins. Els dies de pluja ens complauen amb sopars a casa amb una temàtica clara, la necessitat de donar visibilitat a totes aquelles dones que van patir la repressió. Tomasa Cuevas, Aurora Picornell, Juana Doña, Matilde Landa, l'alaiorenca Paca Juanico i un llistat tan infinitament llarg com injust.

Aquell mateix estiu, decideix que l'oferiment de quedar-se a casa que li ha fet Isaac per fer el primer esboç de 'La Voz Dormida' és una bona idea. I del primer estiu, passam al segon i al guió definitiu. Ja hem llegit la novela i el guió. És clar que ara, és fa d'allò més difícil l'objectivitat. D'altra banda, és la primera vegada que llegesc un guió de pel·lícula i malgrat m'agrada, sent que no tenc una formació com per tenir un criteri fonamentat.

Però ja estem del tot implicats emocionalment amb el projecte de Zambrano.

Durant l'hivern, qualque trobada a Madrid, telefonades i correus electrònics per fer el seguiment de la financiació i producció. La incertesa de la viabilitat del projecte. Ja no és tan sols Benito qui ens preocupa, són totes aquelles dones de les que hem xerrat. Però aconsegueixen rodar la pel·lícula i aquí esdevé l'alegria. Tant per elles com per ell.

S'estrena al Festival de Donosti. Curiosament, els mitjans de comunicació en fan una crítica no gaire bona quan els espectadors s'aixequen plegats en aplaudiments en acabar la projecció. A la roda de premsa allò que li recriminen és que ja n'hi ha prou de pel·lícules amb la mateixa temàtica i Zambrano respon que mentre encara hi hagi fosses per obrir, no seran suficients.

L'espera es fa llarga per veure-la i opinar. Ja sabem que a Menorca haurem d'esperar un poc més. Emperò, amics que l'han vista a Donosti, Sevilla, Mallorca, Madrid i Barcelona, ens diuen que és una bona pel·lícula. A internet, els espectadors també.

Aquest divendres l'hem vista a Maó. I arrib a la conclusió que no l'afavoreix la seva arribada en temps d'eleccions. Ens recorda que, ni uns ni altres, han rehabilitat com cal la memòria d'un passat que avergonyeix fins i tot les generacions més joves. Ens xerra dels nostres avis. Hi vaig anar amb el meu fill Moritz, el seu pare és alemany, conviu amb dues històries plenes d'injustícies i deshumanitat, emperò una part, la que correspon a la de la seva mare, encara no s'ha resolt. Els morts encara paguen condemna a les síquies. Els fem homenatges els cementiris quan hauríem de sortir a les places. 'La Voz Dormida' fa que surtis del cinema amb ganes de treure de l'anonimat els cent quaranta mil morts que encara resten sense una sepultura digna. 'La Voz Dormida' et desperta la veu de la consciència. Comprens que és altament perillosa i que més val que no hi aneu al cinema.

El missatge encobert dels crítics és que hi ha que dormir per sempre. Ara, us anim a que hi aneu a veure-la.
Sara Casero Seguí
Sant Lluís

A un italiano descontento
He leído la carta de Pietro Corridoni (11 Nov.) y como extranjero que soy y que también tengo casa en Menorca, me gustaría responder en defensa de los negocios menorquines.

Desde mi punto de vista, es muy sencillo. Si un hombre, o su familia, solo vienen a Menorca fuera de temporada en solo un año durante doce (el número de años que el señor Corridoni tiene su casa en Binibèquer Vell) ¿por qué piensa que todos los negocios deberían quedar abiertos solo para él y su familia? Binibèquer Vell es un lugar super turístico y como el ha dicho normalmente la gente solo viene en temporada alta. El es uno de ellos.

Es hipocresía. Tiene la esperanza de tener todos los servicios abiertos durante los meses cuando 11 años de los 12 no está aquí. Los negocios no pueden sobrevivir con muy pocos clientes. Sus comentarios sobre los negocios y empresarios de Menorca no tienen justificación.
Alison Ramage Patterson
Es Mercadal

Seguim apostant per l'educació de 0-3 anys
L'APIMA de l'Escoleta des Passerells estem preocupats amb la gestió que el Govern està fent amb els infants de 0-3. L'anunci del Govern de no proporcionar les ajudes a les nostres escoletes suposarà un augment considerable de les quotes que ja pagam cada mes per poder tenir els nostres fiets i fietes escolaritzats, i amb això una despesa cada vegada més elevada que hem d'assumir les famílies en un temps que no és fàcil per a ningú.Hem de destacar la gran feina que fan en aquesta etapa escolar, una feina valorada ja a nivell internacional per grans pedagogs i experts en l'educació 0-3, un valor a cuidar per damunt de tot i que, en definitiva, gràcies a aquesta qualitat els nostres fills i filles poden rebre una educació de la més digna de totes. Sense aquest servei molts de nosaltres hauríem de deixar de treballar per poder-los ensenyar i ara per ara les coses no estan per anar deixant les feines. Però si no s'actua aviat ens trobarem en aquesta situació, i més aviat del que creiem.

Trobam important, des de l'APIMA des Passerells, fer una crida a la sensibilització de la greu situació que estan vivint les nostres escoletes i, també com a responsables de l'educació dels nostres fills, volem que tots els ciutadans i ciutadanes facin força perquè aquest gran valor que tenim, com és l'educació, no quedi relegat a termes simplement econòmics, si no que puguem fer una passa endavant i el pes econòmic que han de suportar les famílies no sigui cada vegada més i més gran.

Una de les preocupacions que tenim tots com a societat és l'educació dels nostres joves. Tots estem d'acord en què s'han d'educar bé des de petits per part de totes les institucions, família i escola. Siguem coherents, apostem per una educació 0-3 de qualitat a l'abast de tothom, no per a una petita "èlit" que es pugui permetre pagar les noves quotes.

Esperam que aquest anunci fet per part del Govern Balear sigui reconsiderat i que les retallades que estem patint en els darrers temps no afectin amb més mesura a l'educació dels nostres fills i filles.
APIMA Es Passerells
Maó