Cartas de los Lectores

Després de llegir el "Menorca" del dia 14 i amb el títol "¡Hala, idò!", m'he quedat amb un pam de nas, comprovant que rallar en menorquí és molt difícil i escriure'l encara més. La intenció de l'escrit s'agafa, però les normes gramaticals em desconcerten, perquè, pobre de mi, acostumat a seguir les normes "imperialistes" catalanes, aprendre a escriure en menorquí se'm fa una missió impossible.He vist que no s'escriu inestabilitat, sinó que cal escriure "inestabilidat", probablement també hauríem d'escriure "complicidat", i no complicitat. El plural probablement serà "inestabilidats".Unes línies mes enllà ho referma amb "debilidat" quin plural podem imaginar que serà: "debilidats" així si hem sortit d'un refredat els homes queden "debilidats" i les dones "debilidades" –Xisca, Joana ¿com estau?– un xic debilidades–.Un altre escull és saber com són els demostratius, per exemple "...aquets avatars" i tres línies més avall " ... aquest segles..." és a dir que, per fer els plurals, si es refereix a "avatars" emprarem "aquets" i si es refereix a segles emprarem "aquest".

"Ningú mos havia dictat com havien de rallar o baix quines normes foranes havíem d'escriure". Ací tenim una norma més, si es tracta del verb "rallar" i en forma composta "haver de rallar", la primera persona del plural es "noltros havien de rallar" i a la línia següent queda clar que si es tracta però, del verb "escriure" llavors la primera persona del plural és "havíem d'escriure", en aquest cas es coincideix amb la norma catalano-imperialista.

No és tan sols amb els verbs, l'altre és en adjectius com "sumés" que es poden confondre amb el verb sumar encara que només afecta el condicional –ell sumés– que és pecata minuta. Perquè si diu "entesa com un seguiment sumés" sembla que no té res a veure amb temes matemàtics i pens que es refereix al que els catalanistes en dirien –sotmès– que agafen del llatí submissu.

Si no era prou rostit, en veure les formes d'apostrofar encara ho és més: "paraules, aquestes que se han guardat", crec que perdo capacitat auditiva perquè en general al carrer, em sembla sentir –s'han guardat–, ara bé també és possible que només sigui en la forma oral i que en l'escrita i autèntica menorquina, sigui "se han guardat".

Evidentment a diferència del català corrent, les normes del menorquí són complexes, i per llegir segons quins articles en menorquí culte, seria absurd aplicar-li conceptes del català i dir això està bé o no .
No serveixen les normes de català, ni del mallorquí, ni del valencià, ni el diccionari d'en Moll, tot i que era ciutadellenc.
Sort que hi ha normes per al menorquí i algú ens en va ensenyant com s'ha d'escriure (o potser se ha d'escriure), perquè si no n'hi ha, a la fi no ens entendríem entre noltros i s'acabaria perdent.

És una mica com conduir, si anem per la dreta, ho hem de fer tots, encara que no ens acabi de convèncer, sinó: topada segura.

Ricard Tolosa Pericàs
Maó

------------------------

Carta de despedida a Isidro

Estoy convencido de que lo peor que tiene el "móvil" es borrar un número de teléfono. Hoy he tenido que borrar el tuyo. Hace veinte años que nos conocemos; eres el hombre más lúcido que he conocido en estos veinte años que llevo viviendo en Menorca.

Por tu cargo podías haberte enriquecido como han hecho tantos otros, pero tú, honrado a carta cabal, y enamoradísimo de "tu pueblo" no lo hiciste; me consta que por esa honradez y bonhomía pasaste penurias los últimos años de tu vida. Gracias por tu compañía, Isidro.Helena, tu padre merecía disfrutar más de ti, y tú, disfrutar más de él.
Un beso muy fuerte.

Carlos Bedate González
Sant Lluís

------------------------

Guillermo Pons Coll

Eren les tres i quart de diumenge, setze de gener, vespre de Sant Antoni, quan vaig rebre una cridada telefònica. Era en Miquel Pons, col·laborador de l'Agència Estatal de Meteorologia (AEMET) a Binissafúller, Sant Lluís, que em deia que son pare, en Guillermo, era mort. Vaig quedar impressionat i afectat.En Guillermo Pons Coll, mestre de Sant Lluís i col·laborador, també, d'AEMET (abans Institut Nacional de Meteorologia, abans Servei Meteorològic Nacional), des de 1969, era un bon i vell amic meu, a part d'un símbol per a la meteorologia balear.L'estació climatològica de Sant Lluís (B801) és una de les més antigues de Balears, de les que han continuat fins ara. El primer col·laborador meteorològic oficial a Sant Lluís (de l'antic "Instituto Central Meteorológico") fou en Francisco Pons Pons (en Quicus de Binirramet), que fou un reconegut i prestigiat mestre, pare d'en Guillermo i avi d'en Miquel. La primera estació va funcionar a la finca de Binirramet, a la casolania de Biniparrell, entre 1918 i 1922. Després d'una interrupció un poc llarga, l'estació va recomençar, ja al casc urbà de Sant Lluís, el 1933, on ha estat ubicada fins ara mateix, durant, per tant, prop de vuitanta anys. Avui, que tan interessats estem per la vigilància del clima, en un clima que s'ha tornat canviant, una sèrie així de llarga és un gran tresor científic i social, regal d'unes persones altruistes, d'una família altruista, que han fet una feina senzilla, però ben feta i extremadament exigent, cada dia, any darrera any, tan de temps!En Guillermo va substituir son Pare, en Francisco, al càrrec de l'estació de Sant Lluís el 1969, com hem dit, de manera que més de la meitat d'aquest llarga sèrie l'ha sostingut ell, personalment. L'estació ha estat pluviomètrica gran part del temps i termomètrica, també, des de 1973, durant més de trenta anys.

En Guillermo era un mestre culte i ben preparat, polifacètic i rigorós. Era afeccionat a la fotografia –segur que deixa un bon arxiu– i a la radiodifusió, però també a la història i a les ciències, en particular a la meteorologia. A la santlluïsera col·lecció "Flor de Lis", dirigida per en Toni Seguí, hi té publicats quatre interessants volums d'història recent i una "Climatologia de Sant Lluís", de 1999, a la qual es resumeixen els resultats de la ja aleshores llarga sèrie d'observacions meteorològiques, enriquint les molt valuoses xifres amb fotografies, comentaris i descripcions de fenòmens extrems.

Com ja he dit al principi, a més d'una gran persona, en Guillermo va ser un bon amic meu i van tenir molts contactes personals; ens veiem cada pocs mesos. Vàries promocions d'escolars de Sant Lluís van passar, acompanyats per ell, per l'oficina meteorològica de l'aeroport els anys en què jo en vaig ser cap. Ell feia fotografies en aquelles visites, que després es van publicar a l'Enciclopèdia de Menorca.

A través d'ell he apreciat molt a la seva família. Vull que tots ells rebin la meva abraçada en aquest moment dolorós.

Agustí Jansà
delegat territorial d'AEMET
a les Illes Balears
Palma

------------------------

Periodisme o premsa rosa?

De cada vegada em resulta més farregós llegir els diaris locals que en un període breu de temps s'han reconvertit al més pur estil "Sálvame Deluxe" en versió menorquina de baixa categoria. Aquesta setmana l'essència rosa que comença a predominar als mitjans ha tornat a ser excel·lent per la seva presència, però nefasta pel seu contingut.Hem vist com la premsa seriosa-rosa de Menorca recollia l'últim capítol de les anècdotes del personatge Valeriano Allés, satisfent així els seus desitjos de sortir als mitjans de comunicació a primera plana, i ocupant les pàgines més privilegiades. Un episodi de fets que toquen el surrealisme total, deixant en evidència la falta d'escrúpols d'aquest senyor, i violant la intimitat, la dignitat, i la honorabilitat del president de Menorca i la seva família.El boom mediàtic no acabava aquí, sinó que al dia següent d'haver realitzat la roda de premsa, en territori "comanche", el protagonista d'aquesta història visitava ràdio per ràdio, com si de plafons televisius fossin, per esplaiar-se en els seus continguts. Les seves expectatives no es podien haver complert millor. Vivim en un estat democràtic, on cada ciutadà és lliure d'expressar-se, i on és estrictament necessari denunciar qualsevol cas de corrupció quan es doni el cas. És totalment intolerable però, que un personatge que perd de cada vegada més i més credibilitat, ja que no li queda cap via administrativa per mostrar la legalitat de les seves accions, creï tot aquest circ mediàtic i que els mitjans de comunicació li donin peu a seguir amb el seu escenari burlesc, donant més credibilitat a uns detectius de Barcelona que a la Justícia de la nostra Comunitat. Encara més intolerable és que es violi la dignitat, honorabilitat i intimitat del president de Menorca i la seva família.

No negaré que "Sálvame Deluxe" tingui un alt índex d'audiència, però no crec que la nova versió dels mitjans de comunicació sigui el que els ciutadans de Menorca volem rebre. Ja són moltes les informacions difamatòries, sense escrúpols i falses que van sortint als mitjans per després ser desmentits i contrastats oficialment. Crec que els ciutadans de Menorca ens mereixem estar informats millor amb continguts de qualitat.
Des d'aquí el més sincer suport al president de Menorca, i a la seva família. Aquest tracte no se'l mereix ningú.

Sonia Reyes

------------------------

El despecho de Valeriano Allés

A lo largo de esta semana, la sociedad menorquina ha podido ser testigo del espectáculo mediático protagonizado por el señor Valeriano Allés, quien a través de prácticas propias de películas de gángsters, ha intentado desprestigiar la figura política de Marc Pons.No debemos olvidar que a Valeriano Allés se le prohibió su actividad en suelo rústico porque estaba infringiendo la ley. Por ello, el Consell Insular de Menorca le sancionó. Una sanción que este ciudadano nunca ha aceptado, incluso después de las distintas resoluciones judiciales que han dado la razón a la actuación del Consell.Valeriano Allés no está dispuesto a ser tratado como el resto de los mortales. Lo está demostrando sobrepasando los límites de la ética, haciendo uso de prácticas casi mafiosas para investigar al presidente de Menorca, el señor Marc Pons, llegando a violar la intimidad y dignidad de su familia, incluso a la de sus tres hijos menores de edad. El hecho de que a una persona no le guste la justa aplicación de la ley, no le da derecho a entrar en la esfera íntima de una familia y mucho menos cuando hablamos de menores de edad.La ley debe ser igual para todos, y se debe cumplir.

Maria Borràs Anglada
Ciutadella