Cartas de los lectores

Corría el año 1923, cuando contaba con 41 años. Le publicaron a don Julio su obra "Aventuras de una peseta". Seis años antes de su muerte –1956– vio la luz su libro "Millones al horno". Aventuras de una peseta, ningún neopolíticco la habrá leído. Durante los últimos años de vida de la "rubia", muchos estaban estudiando para Aparejador, Sociólogo, Geógrafo o Filósofo. Por tanto, desconocían cuánto costaba ganar una peseta.

Cuando acabaron el carrerón y comprobaron la competencia que existía en el mercado laboral, algunos optaron por opositar para funcionario con el noble fin de servir al país puesto que iba a la deriva. Como bien dijo don Josep Tarradellas, necesitaba un golpe de timón. Algunos duros de oído y cara, pensaron que don Josep se refería a que España necesita un timo grande. Estos algunos, sí leyeron la obra de don Julio, "Millones al horno".

Crearon los "neos" un nuevo modelo productivo. Implantaron su economía sostenible. Consolidaron la igualdad incrementando el número de comedores sociales. Ante la explosión demográfica, diseñaron bonitos barracones escolares. Como estaban montados en el euro y viajaban con cargo al contribuyente, importaron de Holanda el carril bici/velo. Como el trabajo se fue al carajo, levantaron calles y plazas para efectuar reformas dignas de ver. Maravillosas.

Por si no fuera suficiente, "inventaron" el coche eléctrico con el sano fin de limitar la polución en la Reserva biosférica. El autogiro no, porque había sido inventado por don Juan de la Cierva y Codorníu en 1923. Pero inventaron un nuevo modelo de autogiro: el tanto por ciento para ti. Lo que sobra del presupuesto aprobado, me lo giras a tal cuenta. Tú "tranqui" que hay "confi". Aquí nadie se entera, ¿te enteras?.

Bartolomé Ruz Sánchez
Ciutadella

Ja tenim 4 oncòlegs, per segona vegada!

Que per segona vegada tota la plantilla de 4 d'oncòlegs de l'Hospital Mateu Orfila de Maó està coberta. Creiem que quasi tots els malalts de càncer de Menorca ja saben que des de principis de juliol de 2010 es va cobrir la quarta plaça que estava vacant des del juliol de 2008.

Recordem que fins i tot el Parlament de les Illes Balears va haver de recordar a la Conselleria de Salut i Consum la seva obligació de cobrir aquesta 4ta plaça.

Per altra banda també esteim molt contents de que l'oncòloga Dr. Pilar Díaz s'hagi recuperat de la seva llarga malaltia ja que des de fa uns tres mesos també està treballant per a nosaltres.

Per tant aquest és un bon moment per alegrar-nos del que a Menorca esteim fent i aconseguint en matèria de salut.

Recordem que a finals de gener de 2007 vam lliurar a la Conselleria de Salut i Consum del Govern de les Illes Balears un escrit demanant quatre oncòlegs que acabava així: "Els malalts de càncer necessiten ser atesos a Menorca per professionals que tenguin estabilitat, puguin fer la seva feina a gust, (...) i disposin de facilitats per assistir a jornades, cursos i congressos per a la seva formació". Més de 13.000 signatures de menorquins i menorquines van recolzar aquestes peticions.

Aquest recolzament del poble de Menorca ens va ajudar el juliol de 2007 a poder aconseguir el passar de dues places d'oncologia que són les que ens corresponen aproximadament per població, a quatre. O sigui que tenim el doble d'oncòlegs que a la resta de les illes i d'Espanya.

Tot i que el fet que Menorca tengui quatre oncòlegs està justificat per la nostra circumstància de doble insularitat hem de reconèixer que els contribuents de les Illes Balears fan un important esforç pels malalts de càncer de Menorca i en el parer de la nostra Associació això hauria de comportar una responsabilitat i el compromís per part de l'IB-Salut de Menorca perquè l'oncologia de la nostra Illa arribi a ser un referent de bona atenció mèdica per a la resta de les Illes i per a tota Espanya.

Per això nosaltres hem de tornar a cridar l'atenció a la gerència de l'IB-Salut de Menorca sobre la qualitat del servei.

Encara molts de menorquins i menorquines han de sortir de Menorca per tenir una bona atenció especialitzada o són atesos amb un sistema de rotació (cada setmana ve un oncòleg distint) a Ciutadella amb un conveni privat molt costós en època de crisi econòmica.

De fet molt de malalts de càncer de Ciutadella i Ferreries si es volen veure atesos amb continuïtat i estabilitat, com vam demanar amb les 13.000 signatures, ens hem de desplaçar a Maó. Però a l'Hospital Mateu Orfila de Maó encara l'oncologia segueix funcionant de forma individual ja que cada oncòleg atén tots els tipus de tumors alhora.

En els hospitals de ciutats importants, emperò, els oncòlegs s'especialitzen pels tipus de tumors més importants i ho fan en equip. Cada matí es fa una sessió clínica on fins i tot acaben posant-se d'acord amb quina quantitat i tipus de quimioteràpia rebrà tal pacient en aquell dia.

Per altra banda a l'Hospital Mateu Orfila encara hi ha malalts amb tumors malignes que no veuen mai l'oncòleg ja que entre els distints especialistes i oncologia encara no existeix prou coordinació.

També sospitam que a Menorca es donen molts de casos de càncer hereditari i encara no tenim creat el Consell Genètic.

Finalment el tema del diagnòstic ràpid de tots els tumors més freqüents escara està sense desenvolupar. Passa massa temps des de la primera sospita fins que el malalt de càncer és enviat a l'oncòleg en el cas de que s'hi enviï.

Per tant creim necessari fer-li de nou una sèrie de peticions per millorar el servei de forma urgent i per això

Demanam al gerent de l'IB-Salut de Menorca:

Que els oncòlegs de l'Hospital Mateu Orfila de Maó tornin novament a atendre als malalts de càncer de Ciutadella i Ferreries en el Canal Salat de Ciutadella i que en aquest centre d'especialitats s'hi torni a posar la quimioteràpia com es feia abans.

Que els oncòlegs de l'Hospital Mateu Orfila de Maó comencin a treballar especialitzant-se amb els tumors mes importants i que facin setmanalment sessions clíniques de seguiment. O sigui, que es comenci a treballar com es fa en els grans hospitals.

Que el conveni amb la Clínica Juaneda de Ciutadella es transformi de manera que venguin de Palma o de la Península els especialistes en tumors més minoritaris i evitem així que ens tinguem que desplaçar a Palma o a altres ciutats.

Que els oncòlegs de Menorca i els que vénguin de Palma o d'altres hospitals de la península facin periòdicament sessions clíniques referents a aquests malalts de càncer amb tumors minoritaris.

Que els oncòlegs de Menorca rebin una formació intensiva i contínua en els tumors més freqüents amb els quals s'han d'especialitzar i participin en equips de treball sobre aquests tumors en els hospitals d'Espanya on es treballi millor amb aquests tipus de tumors.

Que es desenvolupi ja el diagnòstic ràpid de tumors més freqüents, perquè, en una primera fase, des de la primera sospita fins que et posen quimioteràpia, radioteràpia o es prenguin mesures quirúrgiques, no passi més d'un mes.

Que es posin en marxa ajudes i protocols perquè els metges de capçalera, els pediatres i els altres especialistes puguin ser més ràpids en el diagnòstic del càncer.

Que entre els oncòlegs i les especialitats com ginecologia, urologia, dermatologia, cirurgia, etc que tenguin sospites de casos de càncer s'estableixi un sistema d'interconsultes ràpides i sessions clíniques periòdiques.

Que es crei el Consell Genètic de Menorca i es treballi amb tota la població que potencialment hi pot participar.

Virgínia Ayuste Floriach
Vice-presidenta de l'Associació Democràtica d'Afectats pel Càncer-Menorca

Despilfarro con
los carteles
A mediados del pasado verano, se efectuaron unas obras en Sant Lluís, consistentes en el asfaltado de unos setenta metros de arcén del camino de acceso a Sa Garrigueta, para acondicionarlo y convertirlo en un vial peatonal que uniera el último tramo de acera de la calle Estrelles (antes tenía otro nombre), con lo que quiere ser un parque urbano. Hasta aquí todo bien si no fuera porque la semana pasada, (septiembre) se colocó un cartel monumental tipo Plan E (de los que dicen que cuestan 3.000 €), para anunciar la obra, cuyo coste era de 10.240'48 € (IVA incluido), con el plazo de ejecución "junio de 2010", y que desde el verano estaba terminada. Yo y muchos vecinos más nos preguntamos si era necesario este despilfarro, el montar un cartel para anunciar un proyecto que ya esta ejecutado desde hace meses, y mucho más con la situación de crisis actual. Ni siquiera les ha servido para hacerse la foto, ya que no la he visto en ningún medio de comunicación ya que la obra (setenta metros de asfalto de color granate) pagada por el Gobierno de España y promovida por el Ayuntamiento de Sant Lluís, (según nos informa el cartel) no es de las que da para sacar demasiado pecho, ni requiere inauguración oficial. Si la situación no fuera tan difícil, una actuación tan patética, lo mucho que haría sería que nos riéramos de ello, de lo inútiles que son, pero en la actual coyuntura lo que produce es indignación ya que mientras Caritas no da abasto en sus ayudas, desde la Administración se despilfarra nuestro dinero de una forma innecesaria e inútil, en este caso en un cartel que ya es obsoleto por estar la "gran obra" ejecutada y que podría servir para otros fines sociales, y ayudar a los más desfavorecidos, y esto es sólo una mínima muestra de cómo se tira el dinero de nuestros impuestos y el desinterés o el mundo irreal en que viven nuestros administradores, que al tener sus sueldos asegurados, se olvidan de los problemas reales que sufrimos el resto de la población y hacen estas actuaciones tan surrealistas.

ALFREDO BENOSA MAJOS
Sant Lluís