Cartas de los lectores

Vergonya és el que fa aquest servei, i és per això que em disposo a escriure aquestes línies.L'altre dia (15 de maig), malauradament, vaig presenciar un accident d'un company; davant la situació el primer que vaig fer va ser telefonar als serveis d'urgències perquè acudissin el més prest possible per ajudar-nos.Em va semblar indignant el fet que demanis per favor una ambulància a Fornells, "ràpid, que està molt malament" i et demanin "Fornells que és de Formentera?". Després d'explicar-li que era de Menorca i on estava més o menys, em vaig disposar a esperar l'ambulància i mentre ajudar amb el que pogués. L'ambulància va arribar als 90 minuts de la meva telefonada, quan ja no es podia fer res. I després al cap de 10 minuts en va arribar una altra.

Crec que Menorca no és una illa prou gran per haver de tardar més d'una hora per arribar a qualsevol lloc, ja sigui d'una punta o de l'altra. I per altra banda, crec que Menorca no és una illa tant petita per no poder tenir una central que controli les emergències des d'aquí mateix, fet que evitaria preguntes innecessàries, i tant desesperants en el moment, com són les que em van fer a mi. I el millor, evitaria potser tant la tardança que es produeix i que fa que les persones que estàvem a l'espera ens desesperem.

Perquè sincerament, i com ja s'ha dit en moltes altres cartes que s'han escrit en aquest mateix espai, crec que és vergonyós que morin persones al mig del carrer, degut al fet que l'ambulància tarda un temps, que en aquests moments és molt valuós. Des d'aquí, doncs, una altra petita cridada d'atenció a aquest servei, perquè tingui en compte que la seva mala organització perjudica moltes persones.

Aprofitar també aquest espai per a donar les gràcies a una jove infermera que passava per allà i des del primer moment ens va ajudar, amb els primer auxilis mentre arribaven els serveis d'urgències.
El meu condol més sincer a la família d'en "Quenio", especialment a la seva dona i fills. Molts ànims per aquests moments tan difícils.

Toni Mercadal
Ferreries

El PSM, ZP i "la mare de Déu és Joana"

El PSM critica, amb raó, les ajudes populistes de ZP destinades al consum en plena crisi. Subvencions a balquena: aires condicionats, cotxes elèctrics, electrodomèstics, etc. Ajudes indiscriminades, sense to ni so. Fot-li fins baix, fins que n'hi hagi. De ZP sí, i de la Consellera Vives del PSM també. Que són de baix consum i impulsen la indústria local. Un insult a la intel·ligència, amb supèrbia inclosa. "Pan i circo". La Sra Vives, "na Collares" de les Illes.Després del primer intent, del tàndem Allès-Sampol, de limitar les grans superfícies i atreure el vot del petit i mitjà empresari, amb un fracàs estrepitós, torna el segon, en versió menorquina. Mentrestant, els del PSM viatgen cap a les grans superfícies de les capitals per a evitar els marges abusius del comerç local.

I, a Inca, s'obren comerços exclusius per a persones sense recursos. Aquí no, perquè la Consellera Allès és d'esquerres, i el PSM també. Els hi pagarà el viatge?En el seu afany d'emular la litúrgia dels caps de govern, la nostra Consellera Allès signa acords amb la indústria de la bijuteria i de la sabata. La seva concessió, emperò, no està subjecta ni a l'estricte compliment dels drets laborals dels treballadors ni al respecte al medi ambient. Mentrestant, Menorca s'ha omplert de metalls pesants i de treballadors explotats, perquè la Consellera Allès és d'esquerres i el PSM també.

Per això, ajuda a les empreses gràcies als imposts que paguen els seus treballadors esclatats.L'agricultura ecològica ha estat la crossa de la Consellera Allès, i del PSM, que els ha permès caminar sense que es notés la tetraplègia. Mentrestant, la carn ja no és carn, la fruita ja no és fruita, ni el pa és pa. Dues legislatures sense canvis estructurals, ni projecte propi. L'accés a la terra, impenetrable. Les ajudes a la formació en "alternatives convencionals" amb mercat, becant el seu aprenentatge fora de l'illa, i possibilitant la seva posterior implantació, quimeres.

Perquè la Consellera Allès és d'esquerres i el PSM també. Per això, subvenciona projectes, d'oli o de vinya, més propers a l'oci particular i la caseta d'eines, que a l'activitat econòmica empresarial. Idò, permeten cultivar la semàntica creativa, la famosa diversificació agrària.

Un PP predemocràtic i un PSOE neoliberal fan que l'orgull de la política tingui un nom, PSM. Criticar-los és fer el joc a la dreta. Aleshores, impunitat. I el PSM, on és? A la dreta? No, a l'Est quan hom mira cap el Nord. Lamentable. Com el príncep de Lampedusa, accepten d'actuar tímidament, sempre que res no canviï substancialment.

Francesc Anglada i Benejam
Ciutadella