La història de l’art és revisada en les darreres dècades per mirar de tenir una mirada més inclusiva i oberta al que ha estat la creació artística al llarg de la història. Aquesta revisió passa, en primer lloc, per recuperar la veu de les dones, tradicionalment ignorades; en segon lloc, per incloure pràctiques artístiques alternatives, i, en tercer lloc, per qüestionar el cànon establert en l’art occidental. Una exposició organitzada pel Consell Insular de Menorca, «Vivó-Torrent. Dues generacions, dues visions», il·lustra aquest esperit: el d’una dona que pinta naïf i el d’un fill de difícil classificació. L’exposició es pot veure a la sala municipal d’exposicions El Roser de Ciutadella fins al 22 de març i del 4 d’abril fins al 15 de juny al Centre d’Art Ca n’Oliver de Maó.
L’art naïf, terme d’origen francès que significa ‘natiu’, ‘indígena’, no es troba als llibres d’història de l’art excepte quan es tracta d’Henri Rousseau, però, en canvi, els seus orígens es remunten al naixement de l’art, l’art rupestre. Aquest art primitiu, ingenu, caracteritzat per una absoluta llibertat al marge d’academicismes, autodidacta i en el qual la perspectiva és absent, ha aportat al llarg de la història una mirada espontània, autèntica, lliure i restauradora del món. Naïfs van ser els primitius italians dels segles XIII i XIV com Cimabue, Simone Martini o Giotto (amb ell la perspectiva apareix de manera incipient) o els primitius flamencs com Robert Campin o Jan Van Eyck. Però no va ser fins a final del segle XIX quan el terme ingenu fou emprat per primera vegada per descriure l’obra d’Henri Rousseau, le Douanier, un home del carrer que treballà com a carreter, lluitador de fira, impressor i carter, i que els diumenges pintava i va tenir la valentia d’organitzar el primer Saló dels Artistes Independents el 1885, que va iniciar un moviment d’oposició a l’academicisme imperant al qual se sumaren els impressionistes.
A les aportacions d’Henri Rousseau s’hi sumaren les de Séraphine de Senlis o Camille Bombois i va ser Wilhelm Uhde qui els reivindicà amb una exposició el 1928 sota el nom de primitius moderns, mentre el moviment naïf s’estenia als Estats Units, Haití o l’antiga Iugoslàvia, on destacà el treball sobre vidre. A Menorca, aquestes pintures sobre vidre, sovint de manufactura francesa, tingueren molta acceptació i en podem observar magnífics exemples al Centre d’Art Ca n’Oliver de Maó. A final del 2019 una exposició al Museu Maillol de París reivindicava el llegat d’aquells primitius moderns.
Carmen Vivó, la nostra primitiva contemporània, ha fet seu aquest llenguatge i és avui hereva també del costumisme del segle XVIII, que tanta influència ha tingut en la història de l’art a Menorca. Els seus quadres són verdaderes cròniques socials de la contemporaneïtat, en què es recullen costums i actituds del present. En els seus quadres, mancats de perspectiva, però poderosos quant a riquesa cromàtica i detallisme, hi trobam al·lots i al·lotes, homes i dones, conversant o ballant, passejant el ca, bevent a una terrassa, festejant, aferrats al telèfon mòbil, o de festa. Són quadres a manera de fris que celebren la vida en comunitat i una visió plaent de la vida, a tall d’acció de gràcies. Una comunió que té en les festes de Sant Joan la màxima expressió.
També Pepe Torrent Vivó, traspassat l’any 2017, desenvolupà un llenguatge inusual a l’illa, proper al simbolisme i deutor de l’obra del seu avi José Roberto Torrent pel que fa a l’ús del color. En les seves figures humanes sense rostre l’autor declarava que vol expressar la diversitat de les experiències i de les històries vitals dels éssers. Cada rostre pot ser el nostre. En els dibuixos damunt tinta el registre és un altre, amb una visió irònica i alegre de la vida, però també paròdica.
Ambdós, mare i fill, comparteixen així una temàtica centrada en l’ésser humà i en la seva vida en comunitat, que fa de la cohesió social, de la diversitat i del fet de compartir una font de satisfacció i gaudi.
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
De momento no hay comentarios.