Ferreries és el nucli urbà més ben definit dins el paisatge verd de Menorca. La seva posició topogràfica ens permet contemplar la totalitat del seu contorn quan circulam per la carretera. Passam per la carretera deixant el poble allà baix, però poques vegades ens hi aturam. Avui, però, he sortit de la ciutat de llevant amb la intenció de visitar dues obres modernes recentment finalitzades a Ferreries. Deix el polígon de Maó, que és una mena d'extensió contínua de la ciutat, i ja puc comprovar que la carretera general a l'hivern sempre facilita la conducció tranquil·la, pensant i observant el paisatge, sense poder entendre els que volen desdoblar aquesta via central per convertir-la en una autopista, tal qual la ronda Sud de Ciutadella. Una autopista que seria una mena de corredor, una via sense sortides de rotonda a rotonda, una potent barrera que rompria i destrossaria el paisatge.
Just passat l'Argentina, observ la gran tanca amb les oliveres en quadrícula que van creixent lentament i, més endavant, una altra tanca plena de vinagrelles, amb un intens color groc que el sol ressalta i que potencia el mosaic tan especial del nostre paisatge. La vista d'Alaior és perfecta des de la carretera: l'església domina el nucli antic i les cases amaguen la petita elevació on es va iniciar la ciutat. Una implantació única a Menorca d'un poble construït de dalt cap avall d'un turó. Passant pels Plans d'Alaior, qui no es fixa, cada any en aquests dies freds, en l'ametller que floreix arran de carretera, més enllà del dipòsit d'aigua? As Mercadal s'hi entrava suaument per un camí amb arbres, cap al centre del petit poble que era fa anys, ubicat arran del torrent, en una posició baixa entre potents elevacions naturals. Avui en dia, hi passam tangencialment, sense poder gaudir del centre i deixant ràpidament el conjunt urbà.
Ferreries, en canvi, és un poble que ha estat delimitat per la carretera general, la des Migjorn i pel torrent, fins que es va decidir ocupar l'altra banda amb una zona residencial i d'equipaments. Al llarg del segle XX, el poble va ampliar el seu contorn urbà sobrepassant no només el torrent, sinó també l'antic traçat de la carretera general, així com una ampliació del seu centre en direcció as Migjorn. Però tots aquests eixamples (realment la seva implantació fa difícil realitzar gaire més creixements sense envair els turons) no han malmès el perímetre del nucli urbà ben definit, compacte, potenciat pel contrast entre el blanc dels edificis i el verd del paisatge que l'envolta, vist des d'enfora. En aquest cas, el fet de tenir el polígon separat facilita una mirada única del poble.
No és fàcil fer arquitectura contemporània a un poble petit. Les preexistències estètiques tradicionals condicionen fortament el dissenyador i moltes vegades els projectes acaben impregnats del mimetisme de tot allò que ja existeix. No obstant açò, Ferreries ha anat aportant exemples d'actuacions valentes, que han fet que l'arquitectura actual tengui una bona representació al poble.
El nou local del tennis a la nit.
En arribar a la rotonda de Cala Galdana, baix per la carretera que va as Migjorn i m'atur a prop del poliesportiu. Just baixar del cotxe, veig un mur blanc, llis i net per sobre del qual es divisa una coberta grisa que va de més a menys. Una imatge nova dins l'entorn del torrent. Només entrar a la zona de les pistes de tennis, una caixa blanca translúcida protegeix una escala metàl·lica, que dona accés a un espai allargat amb unes vistes estupendes sobre les pistes. L'arquitecta Aina Coll ha solucionat amb tacte la implantació d'un edifici de serveis dins un solar difícil. El mur a nord, sense concessions compositives, i les vidrieres a sud, ben protegides per la volada de la coberta, que proporciona ombra a l'interior, conformen el nou espai.
El local, que està elevat, a part de la comoditat de mirar cap a l'exterior, es dissenya com una peça autònoma on el volum interior és ben original: la mateixa coberta a dues aigües, plafonada en gris directament sobre la lleugera estructura a la vista, crea un ambient interior expansiu, de certa alçada, protegit amb el mur blanc del carrer i acceptant la llum natural que li entra del sud. Un espai solucionat amb el mínim de materials i que es percep atractiu en si mateix.
Ferreries té un nucli històric ben petit de cases blanques, amb carrers estrets entorn de l'església i amb una extensió cap a l'elevació topogràfica que envolta el poble a la part de ponent. Caminar per aquests carrers tranquils i solitaris a mig matí crea un fort contrast amb els eixamples nous d'edificis alts, crescuts al llarg del torrent, a la zona més plena del poble.
Arribar al petit hotel de Ses Sucreres es fa entretingut, tot pujant pel carrer Fred, el de Sant Josep i el de Sant Joan, fins a situar-nos davant la façana nova, que ha donat continuïtat a l'entorn malgrat el contrast del color de les persianes. Ses Sucreres és un hotel de poble amb una qualitat de disseny interior elevada, tant a la part antiga com a l'ampliació que es va finalitzar, ara fa un any, segons el projecte del despatx d'arquitectes català Calderon-Folch Studio, amb la direcció d'obra de Marc Folch. Ignasi Truyol és un promotor de petites peces hoteleres amb una potent càrrega de disseny original i acurat, que fa que els usuaris es trobin a gust en els seus establiments. El Petit Maó va ser un hotel amb poques habitacions que l'arquitecta Emma Martí va dissenyar amb força elements de fusta, igual que la seva actuació a l'hotel Hevresac, on, a més a més, una escala moderna connecta les plantes antigues i s’introdueix així una bella peça contemporània en un antic casat de Maó.
La part moderna de Ses Sucreres destil·la un aire d'avui en el seu interior i s'incorpora a l'ambient antic de Ferreries a l’exterior. Si bé les habitacions mostren detalls actuals voluntàriament contemporanis, l'espai central de l'hotel és la peça fonamental del projecte executat: un gran volum interior, en planta baixa, on se situen les funcions més públiques de l'establiment: la zona d'estar, la biblioteca, el menjador, el bar, etc. Un ambient tractat amb cura, amb un paviment de terratzo fet in situ i unes bigues de formigó especials, que queden a la vista i que permeten una amplada adequada per desenvolupar la relació social dels clients de l'hotel.
Torn a la carretera. El poble de Ferreries continua aportant, de tant en tant, obres modernes al catàleg global de l'arquitectura menorquina, que equilibren aquesta dèria d'avui en dia, que s'escampa arreu, segons la qual només les actuacions arquitectòniques fetes amb codis estètics pseudotradicionals són possibles a Menorca i que fan de l'Illa un lloc ancorat en els estils del passat.
