De vegades, et sembla que la sirena del port de Maó dona l’esquena als habitants de la ciutat que li va atorgar la vida; la imagines més atenta al tarannà dels que van i venen damunt la mar que en caminar dels que passen a peu pel seu costat, a terra. Tanmateix, saps que està capbaix, immersa en els seus pensaments, igual que tu..., moltes vegades.
Mirant la sirena recordes que et pots tirar els problemes a l’esquena i aconseguir que no t’afectin massa; que pots tenir l’esquena ampla i suportar-ho tot amb paciència o que l’esquena se’t pot doblegar de cruiximent. També et poden passar la mà per l’esquena, és a dir, que t’alabin per aconseguir el teu favor o que tu la dobleguis amb la intenció d’obtenir qualque cosa d’algú altre.
Saps que no és senzill anar per la vida sempre de cara, amb sinceritat, i que prest o tard tothom nega un favor o ajuda a qui ho necessita; qui més qui manco ha girat l’esquena a qualcú, una acció poc ètica o solidària que la majoria heu normalitzat mentre seguiu endavant sense cap tipus de penediment.
