Joan Barceló01/09/24 4:00
TW
0

Avui començam el nou mes de setembre amb la festa de Sant Gil. La vida oficial recupera el ritme normal de les coses. La reducció considerable de la durada del dia, al capvespre, és ben visible. Antigament, el dia de Sant Gil, patró de les filadores i dels tractants de cavalls, solia ser considerat el primer de l’hivern. Sant Gil també és el patró dels pastors. Els termòmetres sempre aniran per avall a partir d'ara. Dimarts, dia 3, tendrem el girant de la lluna Nova a les 03 hores i 55 minuts a Verge. Pronòstics de cel estirat.

PEL SETEMBRE, EL DIA DUU ESPARDENYES. Demà, dilluns, finalitza la canícula, el període anual de més calor. Quan la terra ha donat els seus fruits, amb el setembre, comença el nou any agrícola, que dicta quan comença i acaba l’anyada. Diuen que «si l'agost setembreja, setembre agosteja». Augmentarà, un poc, la calor, arribant inclús a ser excessiva. Obrirem clots per a les plantacions de tardor i hivern. Aquesta setmana serà convenient sembrar porros i trasplantar carxoferes.

SETEMBRE BOIRÓS, GRANER POLSÓS. Després de la reforma del calendari que va afegir gener i febrer a principis d’any, setembre es va convertir en el novè mes, però va mantenir el seu nom. Va tenir 29 dies fins a la reforma juliana, que va afegir un dia fins a arribar als trenta. El nom li ve d’haver estat el setè mes del primitiu calendari romà. Convendrà arrencar les cebes que s’hagin de guardar, sembrar raves i cols tardanes. El calendari de feines del camp també recomana sembrar patates de temporada, espinacs i endívies. Les figueres continuen essent l'arbre que ens proporciona el fruit dolç del setembre.

SETEMBRE, TANT DE BO HO FOS SEMPRE. La desaparició de les figueres, tan vinculades a la cultura popular illenca, ja comença a crear l'alarma. Les figues insulars, curiosament, no es veuen als restaurants. Sense gairebé competència, no es troben per enlloc, perquè gairebé no es comercialitzen i les deixam perdre. I més vergonya encara: arrabassam figuerals per fer-hi piscines. Les figues són un patrimoni de les Illes, després de molts anys de selecció natural. Cap altra fruita l’avantatge.