Habitatges públics municipals al centre de Maó

Llegesc als diaris una entrevista amb Christian Schantl, cap del Departament de Relacions Internacionals de l'empresa pública Wiener Wohnen, l'entitat que gestiona els lloguers públics a la ciutat de Viena. El model vienès és un referent a molts països i, també, a Espanya. Schantl acaba d'explicar l'èxit de la política d'habitatge públic de Viena en un congrés a Navarra, on comencen a posar en marxa iniciatives urbanes similars. La clau d'aquest èxit de Viena està en la gran quantitat d'habitatges que l'ajuntament té en propietat i que lloga a preu taxat. Aquest control del lloguer de tantes cases de la ciutat permet mantenir uns preus assequibles, aconseguir que els barris no siguin guetos, ja que es procura que convisquin unitats familiars amb rendes diferents, i ajuden a estendre la consciència de pertànyer a un centre urbà que cal cuidar i mantenir.

A Maó, s'hauria de començar a crear un patrimoni urbà municipal d'habitatges públics, en paral·lel amb els edificis de l'Ibavi. Establir un programa, a mitjà i llarg termini, per anar comprant cases de trast cèntriques, reformar-les amb el nombre d'unitats que la norma actual estableix i posar-les al mercat de lloguer, per anar equilibrant els preus de lloguer excessius que els propietaris privats aconsegueixen llogant les cases del centre de la ciutat.

Aquesta via d'intervenció municipal al centre seria, així mateix, l'inici d'una contraofensiva en front de la gentrificació que veim als carrers i places cèntrics i, també, a la perifèria del nucli urbà. És veritat que la ciutat central està en un moment, encara inicial, del procés de treure els propietaris i llogaters de sempre del centre cap a la perifèria, o cap as Castell, Sant Lluís o Sant Climent, perquè no poden competir, ni en la compra ni en el lloguer, amb les quantitats d'euros que els forans estan disposats a pagar pels immobles urbans cèntrics.

De la mateixa manera que l'Ajuntament ha portat la iniciativa en el procés d'adquisició de l'antic edifici de Correus, per dedicar-lo a un ús administratiu o de caràcter social, i ens estalvia, d'aquesta manera, que el bell edifici situat al cor de Maó sigui un altre restaurant o un nou hotel, algunes cases de trast es podrien adquirir per part del municipi, i anar creant ambient de vida quotidiana al centre, durant tot l'any. Així, es podria contrarestar la ràpida terciarització dels carrers al voltant del Pla de la Parròquia o de la plaça Reial, que s'estan convertint en pols, quasi únics, de botigues, bars i restaurants, i són un focus que expansiona la seva activitat turística cap a carrers més perifèrics, com si fossin els braços d'un pop, cosa que altera substancialment els costums i els hàbits dels residents de sempre.

La raó per la qual Viena té tants d'habitatges assequibles, en comparació d’altres ciutats, és el llegat que han anat creant al llarg dels anys, que han sabut conservar i fer créixer, amb una norma: «no vendre mai els immobles públics d’habitatges», diu Christian Schantl. Prop del 50 % del total del parc d'habitatges urbans és propietat de l'empresa municipal o d'alguna cooperativa sense ànim de lucre. Les cooperatives no poden tenir beneficis i açò fa que reinvertesquin els guanys en més habitatges, la qual cosa els permet construir o rehabilitar cada any entre 5.000 i 7.000 pisos de protecció oficial. El lloguer és el mateix, estigui on estigui situat l'habitatge. Volen crear un sistema ecosocial variat i atreure, també, els qui tenen ingressos més alts. En aquest sentit, no volen fer pagar més a qui més cobra cada mes, ja que estarien penalitzant els que han tingut més èxit en la seva vida laboral.

S'ha d'apuntar que el gran èxit en aquest control efectiu dels preus de lloguer, i tenir uns pressupostos que permeten mantenir aquesta dinàmica, ve d'una llei que va implantar un impost de l’1 % als ingressos bruts de tots els treballadors del país per dedicar-lo a l'activitat constructora i de rehabilitació dels habitatges més antics. Aquesta imposició no deixa de ser criticada, supòs que a causa de les nombroses complexitats que es deuen generar a l'hora d'establir els repartiments.

Schantl diu que ara estan centrats a establir mesures davant l'augment del lloguer turístic als centres urbans, tema que comença a preocupar seriosament també les nostres autoritats. De moment, no permeten rellogar els habitatges municipals, i si algú ho intenta, és motiu de desnonament. Estaria prou bé anar seguint les determinacions que Viena pugui posar en marxa en aquest tema.

Maó va tancar, ja fa anys, una oficina municipal que gestionava els afers urbanístics de la ciutat. Va ser un gran error, ja que el departament d'urbanisme de l'Ajuntament, sempre amb una plantilla de mínims, no pot donar l’abast als tràmits habituals, molt menys dedicar-se a estudiar les estratègies urbanes de futur; controlar els edificis municipals; fer projectes imaginatius en les actuacions a carrers i places; lligar la mobilitat de tot el nucli urbà; pensar en la ciutat que volem; establir plans de futur en temes tan importants com el port; la conservació i restauració de les connexions amb la ciutat alta; el tema de les cases buides i les mesures adients; la gentrificació que comença, i el caos estiuenc que ja és aquí. També, desenvolupar les determinacions del Pla General actual o crear iniciatives, com el parc d'habitatges de lloguer municipal, gestionats pel mateix ajuntament.

Tornant al principi, està bé anar fent gestions amb altres administracions i de tant en tant aconseguir alguns dels objectius establerts, però Maó és una ciutat que podria tenir una oficina tècnica i de gestió urbana, o com es vulgui dir, separada dels tràmits quotidians del dia a dia que intenta fer el departament d'urbanisme municipal, que vagi proposant iniciatives als polítics, que vagi estudiant el que fan altres ciutats en tots els aspectes que ens interessen, i que pugui gestionar tots els camps de l'urbanisme que una ciutat necessita per al seu bon funcionament.