L’estiuet de Sant Martí dura tres dies, i ja és a la fi. L’estiuet, alguns anys s’avança i en altres es retarda. Sol durar poc, dues o tres jornades, sempre al voltant de dia 11, que és dissabte que ve. Al novembre és bastant normal que en situació anticiclònica i ambient assolellat es formi un parèntesi sec entre el pas de dues depressions. Sant Martí, molt vinculat al refranyer popular, és el darrer moment de calor tardorenca, abans de l’arribada del fred autèntic d’hivern. Avui diumenge arriba el quart minvant de la lluna a les 9 hores i 36 minuts del matí a Lleó. Alguna pluja dispersa i poca cosa més.
AIGUA DE NOVEMBRE, LA TEULADA RENTA. Actualment, aquest estiuet, amb els canvis folls de temps que tenim, no té problemes en aparèixer en dies més retardats de novembre i fins i tot al desembre. Certament, tampoc cada any fa la seva aparició, donat que el novembre és un mes bastant segur quant a pluges. El mes de novembre, considerat com la porta de l’estació freda, és l’època dels canvis sobtats. Com a fita important en el calendari disposa de molts pronòstics. Un d’ells relaciona aquest dia amb la caiguda d’estrelles del mes de setembre que tenen fama d’omplir els barrals per l’onze de novembre. Aviat ho sabrem.
PER SANT MARTÍ BEU BON VI I DEIXA QUE L’AIGUA CORRI PEL MOLÍ. D’aquesta lluna vella actual diuen els almanacs que farà créixer les ventades i els temporals de ponent. Recorda la dita que entre Tots Sants i l’Advent, convé estar atents, tant a la pluja com al vent. Som als dies per a tastar el vi jove d’enguany, el primer producte elaborat després de la fermentació. Estableix l’almanac tradicional que al novembre el bon pagès ha de vendre el seu poltre i durant aquests dies es recomana tallar la llenya per a la foganya. Dura més al foc i no fa gens de fum.
PER SANT MARTÍ EL PORC DEIXA DE GRUNYIR. Sempre que no plogui, ni faci cap gelada primerenca, s’ha de plantar pèsols a llocs abrigats, alls i espinacs per a la Quaresma. Es planten i poden ametlers i es cullen les nesples, que podrem estendre damunt un canyís. En aquesta època també sol ser habitual comprar i vendre els porcells i les ànneres grasses, però el que té una fama certa és la matança del porc. En castellà diuen que «a cada cerdo, le llega su San Martín». I és veritat.
