Una abraçada Real

Una dona de 69 anys de l'Índia, Amma, mare, sembla ser que és una gran experta donant abraçades, multitud de gent fa peregrinació a Kerala per sentir-se abraçada per ella. Al llarg de la seva vida ha abraçat i consolat a 39 milions de persones.

No he tingut l'ocasió de ser abraçada per n'Amma, però he llegit en què consistiria una bona abraçada i he intentat practicar amb gent propera. Tinc un parell d'amics més corpulents que jo i me fan unes abraçades estupendes, i me deixo portar, però en general la abraçada és una demostració d'afecte que provoca certa incomoditat, per la seva proximitat, massa a prop, i encara que és habitual acabar un missatge o una carta amb una abraçada escrita, a l'hora de fer-la físicament no és fàcil deixar-se anar i un se sol separar ràpidament donant copets a l'esquena de l'interlocutor amb un cert neguit. Us hi heu fixat?

Sembla ser que una bona abraçada, le podríem denominar, una abraçada real, una abraçada de veritat, hauria de tenir una duració d'entre 10 i 15 segons, i entenc que no és fàcil aguantar aquest temps, fins i tot amb la gent més propera se fa llarg, i per anar bé del tot en algun moment, s'hauria de sentir com els dos cors bateguen a la vegada. Quan això passa se segrega una dosis d'Oxitocina, l'hormona de l'amor, la mateixa que se segrega després del part o durant la lactància,i potser també després d' un climax compartit.

Tot això per explicar que he tingut l'oportunitat d'experimentar una abraçada amb el Rei, sí amb en Felip VI, a l'illa del Rei. Sí, pura serendipia, que és el mateix que dir, una ocasió inesperada. Estava jo rallant amb na Maria Escardó, en el vi espanyol al final de la visita oficial dels Reis d'Espanya, estavem rallant sobre meditació, ella cada matí dedica un temps a meditar, molt interessant, va i me diu, vaig a saludar al Rei que el conec. I jo que la segueixo. Cal dir que na Maria va formar part de l'equip que van aconseguir que Hauser&Wirth s'enamoresin del nostre illot. El Rei la va veure i li va fer una senyal que l'aniria a saludar, i va venir i li va fer una bona abraçada, jo envejós, li vaig brindar els meus braços oberts reclamant també una abraçada, que me va atorgar generosament. Ell més alt se va acotar una mica, i va ser breu, potser no va arribar a 5 segons, però va ser càlida, potser una petita dosis d'oxitocina també va haver-hi.

Però vaig tenir temps de formular-li dos preguntes: Una,” que en pensa, majestat, sobre la crisis planetària?”” No hi ha que baixar la guàrdia”, va assegurar amb un to bastant convençut. I la segona “si creia que la joiosa feina dels voluntaris en l'illa del Rei, se mereixia la seva difusió”. “Indubtablement”

Vaig deixar discretament que en Felip VI i na Maria Escardó, que són vells amics, cosa que no sabia en aquell moment, seguir amb la seva conversa.

La veritat és que no va arribar a ser una abraçada real, (un somriure d'ironia, per favor) però sí la meva primera i segurament única, abraçada amb un rei, un rei que vull pensar que compleix amb el requisit fonamental de ser de la monarquia, la seva exemplaritat. Gràcies Maria.

Anton Soler i Ferrater

Voluntari