Sempre s'ha fet així

I no es tracta ja que (com passa a la familia del rei, que reserva la corona als homes) les filles vegin com només el seu germà podrà ser caixer senyor, sinó que tampoc les pageses poden sortir a la qualcada pel fet de ser dones. Si no és que, és clar, alguna valenta doni el pas i no es trobi cap argument constitucional perquè li neguin aquest dret. Mentre els protocols continuïn sense posar-se per escrit, com volen els caixers senyors, les normes que es transmeten de pares a fills estaran subjectes a canvis.

La tradició no és excusa perquè tampoc la festa ha estat sempre la mateixa. Es conserven els estaments que la van veure néixer fa 700 anys, en el si d'una societat masclista que ben poc té a veure amb l'actual, però ha incorporat actes que l'han enriquida. Com els festers o la Vetlla des Be que, tot i que es digui que «sempre s'ha fet així», no tenen més que unes poques dècades de vigència.

El massificat Sant Joan del segle XXI ja no està només en mans dels caixers senyors, ni de l'Ajuntament, ni dels pagesos, sinó que ens pertany a tots. També a les dones que, tot i no lluir dalt cavall, broden les buldrafes, coes i cabeçades, fan els flocs des Be, preparen el menjar i les mudes, i munyen els animals quan l'amo del lloc és al Caragol.

Veure una dona dalt cavall no denigra la festa. El que l'empobreix, i amb aquesta la nostra gelosa identitat com a poble, és defugir debats per por, amb l'únic argument que tot «sempre s'ha fet així»...