Primavera turca

L'endemà, tan sols 200 persones es concentraven a Maó en solidaritat amb els refugiats i en contra del vergonyós acord entre la UE i Turquia que impedeix acollir els siris que fugen del conflicte al seu país, només pel fet de no ser europeus. La resta érem a casa, indignats davant les notícies que contava la televisió i solidaris amb qualsevol missatge sobre la problemàtica que algú pengés a través de les xarxes socials.

Així som, i així són també les nostres administracions. Abocades a aprovar declaracions institucionals, com ho fan també les de fora, però sense concretar encara l'acollida a les víctimes del conflicte, que els turcs no deixen ni tan sols passar a Europa. A Menorca som tan petits, i a vegades ens hi sentim massa, que ens conformam a reclamar instàncies superiors que actuïn, com si res poguéssim fer tot solets. I és cert que un drama humanitari com aquest requereix una resposta unitària del continent, o en tot cas de cada país, però açò no lleva que es pugui avançar de totes maneres. Ni que sigui deixant de passar l'estona davant la tele o l'ordinador i compartir la indignació i la pressió amb els col·lectius més sensibilitzats amb la problemàtica. La vertadera revolta, ho diu la història, es fa al carrer.

Diumenge arriba la primavera, i llavors també podrem triar entre veure florir el camp des del cotxe o fer el nostre propi planter. Sempre hi haurà margarides, i roselles, i fel i vinagre, però la terra només ens donarà els fruits que haguem sembrat.