Avui és un divendres 'black'

Les festes queden encara tan enfora que aquest black és una temptació innecessària; com a mínim per a les nostres butxaques. I perquè, ben segur, avui moltes coses ens poden fer més feliços que no tenir uns altres texans o un jersei de coll alt que només durem els dos dies de febrer en què hi hagi avís de neu.

Però, és clar, als Estats Units s'estila començar així Nadal i tots, com a bens, ens hi abocam. Com el dia de Tots Sants que, per molts, ja és el de Halloween i que, si seguim així, farà que ens oblidem fins i tot de menjar els bunyols amb arrop.

Esteim tan suggestionats pel que fan allà que jo i el meu amic Pepe vam avançar la tornada del viatge a dijous per no volar un divendres 13, que és un divendres encara més famós que el black, per la pel·li, però que ja ens ha contaminat la tradició. I és que aquí, de tota la vida, allò de «ni te cases ni te embarques» val per al dimarts 13, no per al divendres 13 que, per cert, no va ser el dia en què vam passar més por del viatge.

Així que comprau avui feliços, i tornau a donar els Reis el dia del Pare Noel, que jo seguiré fidel a les ingènues tradicions que vaig viure de petit. Quan encara no existien els dies black, però la Nit de Reis era més màgica, el petit comerç no necessitava importar tanta campanya per vendre i el darrer divendres de novembre pensaves en alguna cosa més que no anar a comprar...