La conga

Les identitats no es poden imposar, ni molt menys reprimir a cop de multa o expedient disciplinari, i més encara a un col·lectiu, el docent, que de forma majoritària ja les té prou definides. Perquè arriba un dia en què es recupera la llibertat i ja no et queda més sortida que fer-te l'ofès i marxar de la sala de plens del Parlament amb el cap acotat de vergonya.

Passarà també quan, ho esperam, se suprimeixi l'anomenat nivell 33 i els funcionaris que han passat per la política deixin de cobrar el plus vitalici que els partits encara es neguen a eliminar. Serà el símbol que, per fi, els polítics perden els privilegis i s'humanitzen. L'única forma que els ciutadans en tinguem bona percepció i comencem a puntuar-los per damunt de cinc a les enquestes.

Necessitam símbols per a creure. Entrar dins l'antic hospital i veure que realment no hi ha cap fantasma per pensar que sí és possible tornar a donar un ús a aquest edifici. O descobrir que tenim un conseller de Medi Ambient que ha viscut amb els indígenes abans de tenir cap sou públic per a creure que, a la fi, Menorca pot ser una veritable Reserva de la Biosfera. 22 anys després encara ens demanam quin és el símbol de la Reserva. On és el límit? Quantes rotondes, i de quina mida, s'han de poder construir a la general? Quantes estacades d'amarrada (ducs d'alba), al dic? Hi cap un camp de golf? Tot han de ser platges verges sense quiosquet ni, tampoc, papereres? Convindria anar-ho decidint. El dia que els polítics trobin l'autèntic símbol de la Reserva no sé què faran. Però segurament hi haurà motiu per ballar una altra conga. Que ja se la saben...