La mala hora

En Josep Bagur, el fotògraf, ha comprat un ventilador. Ha anat a agafar imatges per un reportatge que diu que, amb tanta onada de calor, s'estan exhaurint a les tendes i, de cop i vista la urgència, se n'ha adonat que n'hi feia falta un. Així som els periodistes. Estem tan acostumats a contar la vida dels altres que, a vegades, ens oblidam de viure la nostra mateixa...

Mentre dinava, una persona que no ho és (periodista) em deia que ahir va anar al zoo d'Alaior i el seu nebot es va posar una piton constrictor al coll. És aquella serp que s'alimenta de gallines i rates i que si t'abraça prou fort et pot dur a la mort.

El temps a vegades ens asfíxia també com un rèptil verinós. Quan no és el meteorològic és el del rellotge. Se t'acumula la feina i passa, com ja escrivia Maite Salord en 2007, que «les hores són interminables, els dies eterns i les setmanes semblen mesos, però els anys passen volant».

Duc quasi 25 anys exercint aquesta professió, i les meves filles ja són grans, i fins i tot na Maite ja és presidenta, però el temps no ha aconseguit esborrar encara del tot la meva capacitat de sorpresa.

Sense fer cap consulta prèvia al col·lectiu, el govern de Ciutadella ens imposa un protocol absolutament innecessari que, després de tres correccions, diu que vol «garantir que els mitjans puguin contactar amb els regidors i atendre les seves peticions». Però fixa un temps de només una hora per tenir l'honor de ser atesos. Si realment ens volen facilitar la feina, per què posen una limitació horària? Per què han de consensuar primer allò que no tenen guionitzat? Ningú no és càrrec públic només una hora, sinó tot lo dia. Aquesta no és la transparència ni la «manera de fer» que ens van prometre. Aquesta no havia de ser la nova política dels nous temps...