Les cinc banderes

A l'Ajuntament de Madrid, per exemple, dies enrera va onejar la bandera gai, que no hi era penjada precisament aquests darrers anys. I no per culpa de la premsa, tot i que l'alcaldessa Carmena s'hagi encaparrotat ara en voler desdir-la i fer una «web de la veritat».

La desconfiança s'està convertint aquest primer mes de mandat en l'amenaça de l'esperança de canvi dels nous governs resultants de les eleccions. Ja ho va ser de la recelosa negociació del pacte de govern al Consell entre Més, PSOE i Podemos, i també ho és ara de la batlessa Juanola i el seu grup d'Ara Maó, que troba que «Es Diari» «vol crear una sensació de dèria del nou Ajuntament contra els símbols». Com si fossin els mateixos periodistes els qui posessin i llevessin banderetes de trens i ponts de Sant Roc o afegissin i robessin hacs al topònim en cada alternança de govern.

Tot i que les prioritats socials siguin altres, trob ben normal que, després de patir mesures d'opressió en l'àmbit identitari, les primeres iniciatives dels nous governs hagin consistit en eliminar TILs i Lleis de Símbols, i en llevar bilingüismes i banderes sense massa fonament. Que el sector del PP que ara és arraconat dintre mateix del partit va creure que la majoria absoluta el donava dret a decidir fins i tot per damunt de veus autoritzades, com la UIB ho és en l'àmbit lingüístic.

El que sobra a l'esquerra són recels. I a la dreta, les rabietes de qui governava Ciutadella, que perjudica els que intenten reconstruir el seu partit des de la moderació i el diàleg, tot acceptant la mà estesa que els hi brinden els nous governants.

Ja podem rebatiar els nostres pobles com són coneguts (Mo, Lo, Ferre o Ciuta) que les úniques cinc banderes que m'interessen ara són les de la valentia, la responsabilitat, la confiança, la justícia i la transparència...