Boti, boti, boti

I així, encesos per un esvalot irracional, ens plantam davant cal caixer senyor disposats a fer puesto i malmirar a qui pronuncia la e girada. Llavors un crida «boti, boti...» i tothom, maonesos i tot, es posa a botar alhora. Com un madridista al Camp Nou envoltat de Boixos Nois. I cantam «no en volem cap que no sigui d'aquí» sense reparar que adaptam la tradicional «Cançó dels borratxos» de València. Com quan som as Born, on poc pensam que el tataterotatum del jaleo és «El Postillón de la Rioja», una jota d'Aragó.

Però, així i tot, encara veim els 30.000 mallorquins i catalans que ens arriben com a invasors que ens espanyen la festa, i trobam vergonyós que es permeti a les navilieres transportar tanta gent. Duim tantes cucales posades que oblidam que les badades i imprudències més perilloses dels darrers anys les han protagonitzades, precisament, ciutadellencs que es sentien més santjoaners que cap. Perquè si són els de fora els únics que massifiquen, què fem noltros triplicant de cop l'assistència a Sant Cristòfol o Sant Bartomeu? No espenyam també la festa al vellet de Ferreries o Es Migjorn Gran que abans podia veure el jaleo des de la porta de casa seva i ara s'ha d'amagar a dintre?

Es cert que tenim unes festes espectaculars i que Ciutadella té motius per a sentir-se'n orgullosa. Però només farem la festa més gran quan deixem de mirar l'ADN i el DNI de qui la disfruta, i siguem els primers en viure-la amb respecte i educació...