Tots som Excálibur

O l'estupidesa d'un dic, l'obra pública més cara de la història a Menorca, que tot i pagar-ne 118 milions al banc es projecta sense estació marítima, ni passarel·les pel passatge, ni ducs d'alba per atreure creuers.

La mateixa estupidesa que duu al Ministeri a pagar 4 milions per la reforma del Teatre des Born sense voler costejar-ne també el seu equipament. Com si els 600.000 euros que hi manquen ens haguessin de treure de la cua en inversió (101 euros per habitant), quan som a anys llum de la mitjana nacional (242 euros). Però és tot tan estúpid que ni tan sols els nostres diputats surten públicament a mostrar la seva disconformitat. Ni es preocupen de donar la cara davant qui els paga.

I és tot tan i tan estúpid que inclús Ports convoca projectes d'hotel impossibles en fars com el de Favàritx, sobre terreny protegit. Mentre, Sanitat protegeix als metges de l'èbola amb escafandres plenes d'esparadrap i roba que els hi està curta. I la ministra fa honor al seu llinatge i reacciona amb un pobre animal com farien ara molts figuradament amb la seva persona. «Mato, Ma-to...».

Ja no tenim en vida a Excálibur, però sí ens queda el seu esperit. El que ens empeny a lluitar contra tanta estupidesa. El ca de l'infermera s'ha convertit en la llegendària espasa d'Excálibur que feia del rei Artur el monarca ideal per a qualsevol poble. Els indignats han deixat d'ocupar places, passejar grenyes i dur barba de cinc dies. I ara van amb avarques, i corbata. Ara tots som perroflautas. I esteim rabiosos...