Mestres del desacord

David Marquès04/09/14 19:27

Diuen que l'autèntic sentit de la cosa pública, el treball diari de polítics i funcionaris, és servir al ciutadà: resoldre els seus problemes i garantir-lo la prestació dels serveis bàsics, la sanitat i l'ensenyament. Però, des de fa un any i al marge de les retallades per la crisi, tothom que intervé en educar als nostres fills fora de la família, des dels professors a l'administració que els paga, no està donant el millor exemple. L'una, perquè col·loca a l'estructura educativa a regidors i membres de les llistes del PP en el Govern i perquè insisteix en imposar un model a l'aula sense el consentiment dels docents que l'han d'aplicar. I aquests perquè, en abusar de la legitimitat de les vagues -com a forma de protesta- estan aconseguint generar l'efecte contrari al que persegueixen.

La majoria dels pares que, en començar el curs passat, els hi feren costat a les vagues i els ajudaren a aturar l'activitat lectiva, ara ja arrufen el nas en veure la nova jornada sense classe que els docents han convocat pel primer dia de curs. I més quan s'ha sabut de l'amenaça dels sindicats de convocar una aturada general el darrer trimestre, tot coincidint amb la campanya electoral del 30 de maig. Una nova convidada a la politització. Com si no bastàs amb els fitxatges selectius de la consellera Camps, que té més en compte el carnet polític que l'experiència en la tasca docent, o amb no fer cas al col·lectiu Menorca Edu21 i la seva pretensió -ara quimèrica- d'implantar un sistema educatiu no sotmès als canvis polítics.

Però els pares, que en definitiva són a qui han de servir, no demanen ara tant. Els és suficient amb saber que els seus fills podran anar a classe, i no hauran de patir novament la cadena de vagues que els van espenyar el curs. I estic segur que votaran abans a qui no els faci la guitza en aquest sentit que a qui continui convertint els menors en arma de la seva protesta. Uns i altres han tingut tres mesos, tot un llarguíssim estiu, per evitar-ho. Però han demostrat no tenir el seny, ni l'educació, que la societat els demana...