Mestres del desacord

La majoria dels pares que, en començar el curs passat, els hi feren costat a les vagues i els ajudaren a aturar l'activitat lectiva, ara ja arrufen el nas en veure la nova jornada sense classe que els docents han convocat pel primer dia de curs. I més quan s'ha sabut de l'amenaça dels sindicats de convocar una aturada general el darrer trimestre, tot coincidint amb la campanya electoral del 30 de maig. Una nova convidada a la politització. Com si no bastàs amb els fitxatges selectius de la consellera Camps, que té més en compte el carnet polític que l'experiència en la tasca docent, o amb no fer cas al col·lectiu Menorca Edu21 i la seva pretensió -ara quimèrica- d'implantar un sistema educatiu no sotmès als canvis polítics.

Però els pares, que en definitiva són a qui han de servir, no demanen ara tant. Els és suficient amb saber que els seus fills podran anar a classe, i no hauran de patir novament la cadena de vagues que els van espenyar el curs. I estic segur que votaran abans a qui no els faci la guitza en aquest sentit que a qui continui convertint els menors en arma de la seva protesta. Uns i altres han tingut tres mesos, tot un llarguíssim estiu, per evitar-ho. Però han demostrat no tenir el seny, ni l'educació, que la societat els demana...