Ni rei ni roc

Fa uns anys, uns quants, segurament la reacció no hagués estat aquesta. Tal vegada més d'un hagués defensat la seva figura com a clau pel manteniment de la democràcia, i perquè no triomfàs el cop d'Estat del 23-F. Però no és el cas. Fins i tot el reportatge de simulació de Jordi Évole i la seva 'Operación Palace' es van carregar, fa uns mesos, aquesta darrera teoria.

Si enlloc d'esperar als 76 anys, sa ja exMajestat hagués renunciat als 65, com s'obliga de jubilar-se a tothom -metges inclosos- el moment de la seva abdicació s'hagués viscut amb més respecte i dignitat, i haguessin estat altres els records.

Fa només vuit dies, les eleccions europees trencaren el sistema que més convenia als dos grans partits, i ara ens deixa la més alta figura jeràrquica de la nostra Monarquia parlamentària. És moment, tal vegada, d'aprofitar aquesta època de canvi i refundar els nostres eixos constitucionals. D'acabar amb privilegis feudals i humanitzar i modernitzar l'estructura d'Estat.

Cobrava 292.752 euros a l'any i, com els treballadors de la cosa pública i privada, tenia el sou congelat. Però ningú altre que el seu fill Felip serà qui ens feliciti el Nadal a partir d'ara. I, a més, gràcies a l'herència Balada, podrà tenir casa a Ciutadella. Que tal vegada seria cosa que la Fundació Hespèria es repensés a què destina els seus fons.

Així que, ho llament pels milions d'aturats que encara hi ha a Espanya: no sortirà cap oferta pública de feina per a cobrir la seva vacant. Avui, però, i a l'espera de la seva substitució, ja no hi ha ni rei ni roc que mani al Palau de la Sarsuela. Avui, sense que serveixi de precedent, tots tenim dret a sentir-nos reis per un dia...

http://www.youtube.com/watch?v=7c2Utv3ywKw