El rector Joan Tutzó i Rafel Blanco amb la Mare de Déu de la Misericòrdia i el sant Crist | Gemma Andreu

TW
1

La Mare de Déu de la Misericòrdia, titular de la Germandat de la Sentència, adscrita a la parròquia de Sant Antoni Abat, de Maó, és una de les tres Maries que formaven part del pas de la Hermandad del Calvario, de Sevilla, que va sortir per primera vegada el Dimecres Sant de 1888, segons un treball del restaurador Darío Ojeda i l’historiador de l’art Alejandro Román presentat en el XXV Simposio sobre Hermandades de Sevilla y de su provincia, celebrat el passat 23 de novembre.

La Germandat de la Sentència de Maó va començar la seva activitat el 2019 i una de les seves primeres accions va ser la d’aconseguir una Mare de Déu titular. La idea inicial de la confraria era comptar amb una imatge nova, però finalment es va optar per una altra amb anys d’història adquirida a Sevilla.

«El 2020, jo vivia a Sevilla per motius acadèmics i vaig localitzar la imatge en la botiga d’un antiquari, vam consultar amb un parell d’historiadors de l’art per saber la seva opinió i ens van animar a aprofitar l’oportunitat de comprar-la. La vam adquirir i l’antiquari ens va dir a manera de curiositat que antigament havia sortit en un pas a Sevilla, sense tenir més dades», recorda Rafel Blanco Florit, tinent de germà major de la citada confraria.

Restauració

Una vegada adquirida, la imatge va ser objecte d’un procés de restauració per part del restaurador sevillà Darío Ojeda que va fer un estudi científic per determinar la antiguitat i altres característiques d’aquesta imatge. Paral·lelament, la confraria va fer una feina de recerca en els arxius fotogràfics de Sevilla per si podien localitzar la imatge en algun dels passos que havien sortit a la ciutat andalusa.

Mentrestant, el 2021 el restaurador Darío Ojeda va concloure el seu treball i la Mare de Déu de la Misericòrdia va ser presentada a Sevilla a la basílica de la Macarena on va estar exposada durant dos dies i va rebre la visita de milers de fidels, «a l’acte hi vam assistir una delegació de la nostra confraria amb el rector Joan Tutzó, la gent sabia que era una imatge sevillana que s’anava cap a Menorca i aquest fet va crear un poc d’expectació», assenyala Blanco.   

La Mare de Déu de la Misericòrdia ser traslladada a Maó i el dia 11 de juliol d’aquell any va ser beneïda pel bisbe de Menorca, Salvador Conesa, en el transcurs d’una missa solemne de presentació de la imatge restaurada que es va celebrar al pati de la parròquia de Sant Antoni Abat, de Maó. La Germandat de la Sentència compta amb un petit altar situat bé davant l’entrada a l’església on hi ha la Mare de Déu amb el sant Crist.

Semblança

Per aquell temps, just arribada la imatge a l’Illa, els membres de la Germandat de la Sentència van localitzar una fotografia publicada per l’arxiu de la Cofradía del Calvario del pas en què una de les tres Maries era aparentment idèntica a la Mare de Déu de la Misericòrdia. «Llavors el restaurador Darío Ojeda i l’historiador Alejandro Román van posar-se a treballar per confirmar o no aquesta teoria i, efectivament, consultar l’arxiu del Calvario i analitzant morfològicament les dues imatges van arribar a la conclusió que era la mateixa imatge», subratlla, Blanco.

Una imatge construïda al voltant del segle XVII o XVIII i remodelada el XIX

La descoberta del restaurador Darío Ojeda i l’historiador Alejandro Román que la Mare de Déu de la Misericòrdia, de l’església de Sant Antoni Abat, de Maó, va ser una de les tres Maries d’un pas de finals del segle XIX de Sevilla, ha estat destacat per la premsa sevillana, com el «Diario de Sevilla» en el reportatge «La Virgen de la Misericordia de Mahón (Menorca), una figura secundaria del antiguo misterio decimonónico del Calvario». El reportatge es va ressó del treball d’Ojeda i Ramón, que a més de determinar l’autenticitat amb fotografies, també constata una major antiguitat de la figura de la Hermandad del Calvario, que va sortir en processó només entre 1888 i 1892.  L’estudi tècnic determina una cronologia de la imatge al voltant dels segles XVII o XVIII, essent remodelada a finals del segle XIX per l’escultor Ángel Álvarez.