El tetragrama està situat a la part superior de les quatre obertures del campanar de Sant Lluís. | T.S.

TW
1

Si una persona mira la part més alta del campanar de l’església de Sant Lluís veurà sobre la immaculada blancor de l’edifici religiós unes inscripcions o lletres de color negre desconegudes, que no es corresponen a cap de l’idioma català o castellà, si no més bé presenten uns caràcters com a àrabs o orientals. Més d’un es demanarà què signifiquen aquestes lletres i per què la mateixa inscripció està repetida en els quatre punts cardinals. Es tracta del tetragrammaton, en català tetragrama, que és el nom de Déu en llengua hebrea.

L’església de Sant Lluís és l’única de l’Illa, i una de les poques en tota Espanya, que en algunes de les parets exteriors de l’edifici llueix de forma visible el tetragrama, és a dir, les quatre lletres en llengua hebrea que formen el nom de Déu, Yahve. Les quatre lletres hebrees, llegides de dreta a esquerra, són yod, hei, vav i hei que els hebreus empraven per escriure el nom de Déu. Transcrites a l’alfabet llatí i llegides en el mateix sentit, serien YHWH.

Quin sentit té el tetragrama en una església com la de Sant Lluís? El rector de la Catedral de Menorca i historiador Josep Manguán assenyala que el tetragrama tenia un doble sentit: per una part, la significació que Déu estava enmig del poble, en un lloc alterós, des d’on es té la visió de tot l’horitzó en el sud-est de l’Illa; i per l’altre, la protecció contra les tempestes, les malalties i les desgràcies.

I des de quan llueix el tetragrama en l’exterior del campanar de l’església de Sant Lluís? La resposta és des de fa cent quaranta anys, quan l’estiu de 1884 van concloure les obres de reforma tal i com el coneixem avui en dia, amb una altura de 31,5 metres que fan del campanar de Sant Lluís el més alt de l’Illa. Però anem uns anys enrere.

Quan els francesos van abandonar l’Illa el 1763 en virtut del Tractat de París, donant per acabada l’ocupació militar de set anys de l’illa i començant la segona dominació britànica de l’Illa, l’església d’estil neoclàssic dedicada en honor del sant Lluís IX, rei de França, estava encara inacabada cinc anys després d’haver-se iniciat als voltants de 1758 faltava per construir el presbiteri, la sagristia i la torre del campanar. Les obres van estar aturades durant una vintena d’anys, es van reprendre el 1782 i van finalitzar el 1793.

No obstant açò, l’altura del campanar era més bé escassa i el 1884 durant el període episcopal del bisbe Manuel Mercader es va executar el projecte per elevar-lo a l’altura actual. Amb aquest projecte, la torre del campanar de planta quadrada, de 20 metres, i amb un mirador amb balustrada a la part superior, es va aixecar amb un altre cos de planta octogonal d’11,5 metres, que presentava en els punts cardinals quatre obertures, posant-se el tetragrama sobre les obertures del nord i del sud i, dalt de tot, un acabat en forma de campana. Fa pocs anys, en uns treballs de millora del cos octogonal es va col·locar el tetragrama sobre les obertures est i oest, per la qual cosa actualment es veu als quatre vents.

S’ha de dir també que dia 20 d’agost de 1884 en cada cap de cantó de la balustrada es van col·locar les escultures d’1,80 metres dels evangelistes sant Mateu, sant Marc, sant Lluc i sant Joan, que els milicians republicans van destrossar el 1936 a l’inici de la Guerra Civil espanyola.

El tetragrama del baldaquí que hi havia a la Catedral de Menorca

Acaba la Guerra Civil, el 1939 el bisbe Pascual Marroig va iniciar la reforma i l’embelliment de la Catedral de Menorca que havia sofert la destrucció durant el conflicte bèl·lic. El projecte contemplava la disposició del cor entorn del presbiteri i en el lloc del grandiós retaule neogòtic cremat el 1936 es va posar un gran baldaquí, segons ha escrit el professor i investigador Gabriel Julià. En aquest sentit, el rector de la Catedral, Josep Manguán assenyala que en el baldaquí, que estava al presbiteri, dalt l’altar, apareixia el tetragrama. «Situant-lo en aquesta part, el bisbe Pascual va voler que el nom de Déu estigués a la part més alta de l’interior del temple», apunta. En la darrera restauració de la Catedral es va desmuntar el baldaquí i el fragment amb el tetragrama està exposat a la mateixa catedral.