Los Claveles, l'adéu a un forn amb 72 anys d'història a Ferreries
L'establiment tanca dijous una llarga trajectòria entre pans, ‘dulces’ i molt d’amor per l’ofici i els clients
A Los Claveles esperen amb sentiments enfrontats la festa que celebraran per agrair la confiança de tants anys als seus vesins i clients. | Gemma Andreu
Dijous, Los Claveles tancarà per sempre les seves portes. Serà l’adéu d’un forn històric de Ferreries i de Menorca, que culmina una trajectòria de 72 anys, de dedicació i passió per un ofici i per oferir als seus clients allò que millor saben fer.
Primer, al carrer Sant Joan des de 1952 i, d’ençà de 1966, a l’obrador del carrer Verge del Toro, a Los Claveles han sabut mantenir l’esperit emprenedor que inculcaren els iniciadors d’aquest negoci familiar, Miquel Pons Coll, en ‘Xedo’, i Genoveva Allès Gonyalons, i que continuaren els seus fills, Eulàlia, José, Xisco, Clara, Miquel, Germán, Vita i Gemma, i bona part de la família.
Dècada final
La darrera etapa de Los Claveles va començar el 2013, quan, després de la forta crisi de 2008 que va obligar la família a tancar la nau del polígon industrial, dues filles, na Clara i na Vita, i l’home d’aquesta darrera, n’Andrés Pulido, van agafar les regnes del negoci, per intentar reflotar el forn. «Ha estat una sorpresa», confessa na Clara. «Teníem por que no anés bé, i els primers mesos no cobràvem», afegeix na Vita. «Però prest —continua dient na Clara— vam haver d’agafar una filla meva de dependenta, n’Aina», i després dos nebots, en Juan i na Vanessa.
També un altre germà seu, en Xisco, va fer feina amb elles. «Ho hem fet amb molta estima» i ho van aconseguir. «Ho vam alçar» i sense adonar-se’n «han estat onze anys ben bons, fent feina junts», amb un equip de set persones.
Però el temps passa. Na Clara, amb 68 anys, «estic jubilada, i n’Andrés i na Vita també es jubilaran». Al principi «no volíem que el forn tanqués», però després d’analitzar-ho, van veure que no era possible continuar. Diu na Clara que «tenim sentiments enfrontats, ens fa mal de panxa, fa pena tancar un negoci que va bé, però no creim que sortís bé mantenir-lo obert amb una altra gent, no sortirien els nombres, noltros no miram el rellotge».
Comparteix la reflexió na Vita, que s’ha mantingut en el negoci «des de la infància». I «ha anat molt bé, m’he pogut dedicar a allò que m’agrada, la pastisseria, m’he format i sóc mestra artesana» i va heretar l’esperit emprenedor de la seva mare. «Ella va prendre la iniciativa de fer dulces, imperials, suïssos, i després m’hi vaig posar jo».
Aquests dies, a l’obrador del soterrani tot són pensaments. «Avui, mentre feia feina, m’he adonat que, de dulces de cafè, ja no en faré més», diu nostàlgica na Vita, i na Clara assegura que «per una altra banda, és una alegria, han estat molts anys de feina, vam néixer dins la farina i, no hi morirem, però gairebé», diu rient.
Una festa, un agraïment
La clausura de Los Claveles serà motiu d’una festa, divendres, des de les 19 hores, davant la botiga. L’Ajuntament de Ferreries tancarà el carrer i la família instal·larà taules, per a compartir les seves especialitats, per darrera vegada amb vesins i clients. Hi haurà música i les veus de la coral de Cas Jubilats, projectaran un vídeo i hi haurà fotos sobre la història de Los Claveles. «És una festa, per agrair als nostres clients la confiança i que ens hagin alimentat durant tants anys», conclouen satisfetes les germanes.
ViriatoVaya comentario fuera de lugar y sumamente asqueroso, como la educación (o la falta de la mimsa) que acabas de demostrar publicando este comentario. Habría que verte a ti, que no tienes ni foto de perfil (si, yo tampoco tengo, pero no voy soltando estos comentarios en publico) a ver como estas de alimentado, que a lo mejor lo que te pasa es que te come la envidia... Soy de ciutadella, pero he ido toda la vida a los claveles, cuando vamos a mao, en fiestas, etc. y es una pena que cierre, pero a veces las cosas vienen así. Lo dicho, familia de Los Claveles, a disfrutar los días que quedan y luego a descansar, que merecido lo tenéis!! Y los que comentan tonterías, les recomiendo que salgan a darse una vuelta a que les de un poco el aire fresco, que a mas de uno falta le hace, verdad Viriato?
Gran familia, tracte de dalt de tot, bon producte, fet amb amor i carinyo, el millor pa i pastes típiques de Menorca.
Gracies per alimentarnos, es cos i s' anima ! Vos trobarem a faltar.
Otro establecimiento emblemático menorquín que tiene que cerrar por falta de relevo generacional y porque nadie se quiere hacer cargo del traspaso del negocio.
Por cierto, viendo la imagen se percibe que todos en ese grupo están bastante bien alimentados.
8 comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
ViriatoHay que ser cortito para realizar dicho comentario. Más bien te mata la envidia….
ViriatoVaya comentario fuera de lugar y sumamente asqueroso, como la educación (o la falta de la mimsa) que acabas de demostrar publicando este comentario. Habría que verte a ti, que no tienes ni foto de perfil (si, yo tampoco tengo, pero no voy soltando estos comentarios en publico) a ver como estas de alimentado, que a lo mejor lo que te pasa es que te come la envidia... Soy de ciutadella, pero he ido toda la vida a los claveles, cuando vamos a mao, en fiestas, etc. y es una pena que cierre, pero a veces las cosas vienen así. Lo dicho, familia de Los Claveles, a disfrutar los días que quedan y luego a descansar, que merecido lo tenéis!! Y los que comentan tonterías, les recomiendo que salgan a darse una vuelta a que les de un poco el aire fresco, que a mas de uno falta le hace, verdad Viriato?
Gran familia, tracte de dalt de tot, bon producte, fet amb amor i carinyo, el millor pa i pastes típiques de Menorca. Gracies per alimentarnos, es cos i s' anima ! Vos trobarem a faltar.
Otro establecimiento emblemático menorquín que tiene que cerrar por falta de relevo generacional y porque nadie se quiere hacer cargo del traspaso del negocio. Por cierto, viendo la imagen se percibe que todos en ese grupo están bastante bien alimentados.
Grandes recuerdos..
Que farem quan desaparegui tot es teixit industrial de s'illa. Depenem tant de s'exterior que fa pena i por pensar-hi. Estem venuts.
Molt bona gent i molt feinera. Una llàstima perdrer-vos encara que estic content per voltros.
que gran familia, ahora toca descansar y seguir viviendo... el viernes nos vemos por ahí. gracias¡¡¡¡