El batle, a primera hora del matí, reunit per a estudiar les decisions a prendre

TW
20

Després de la Missa de Caixers i de la inèdita entrega de canyes dins l’església de Santa Maria, l’Ajuntament ha volgut mantenir la tradicional Beguda de Caixers, que ha tingut lloc a la Sala de Plens del Consistori.

Durant l’acte, un emocionat Héctor Pons s’ha adreçat a tots els presents explicant que, tot i les males previsions meteorològiques, s’ha volgut esperar al matí de diumenge per prendre una decisió. «Amb la Junta, ahir vespre vam voler fer un intent avui matí, tot i que feia dies que hi havia un pronòstic negatiu», ha explicat l’alcalde.

Pons també ha assegurat que la decisió, presa de manera conjunta amb la Junta de Caixers, no ha estat fàcil. «Decisions així són difícils per a tots, i encara ho són més per a persones com la caixera fadrina, que enguany duia la bandera i no ha pogut agafar la canya enmig de la plaça, tal com toca», ha afirmat.

Noticias relacionadas

Pons s’ha mostrat convençut que la decisió de suspendre els actes amb cavalls ha estat la correcta, ja que no es podia garantir la seguretat. «Crec que el poble ha entès la decisió, i esper que l’any que ve puguem viure les festes plenament, perquè us ho mereixeu», ha afegit.

Imatges per al record

Tot i la tristesa i la decepció que dominava els ànims dels presents, el batle també ha volgut destacar els moments viscuts durant el dia d’avui, especialment l’entrega de canyes, que, segons ha afirmat, ha deixat moments per al record. «Les imatges de tots els caixers dins l’església de Santa Maria cantant l’«Es Mahón» amb la canya a la mà, no les podrem oblidar fàcilment», ha remarcat.

Durant l’acte també ha pres la paraula la caixera fadrina, Lidia Naharro, que gairebé no ha pogut rallar de l’emoció. Naharro enguany sortia com a caixera fadrina en substitució del seu germà, amb qui s’havia repartit el bienni. «He xalat moltíssim i esper sortir molts anys més», ha dit entre llàgrimes.

L’acte ha acabat amb l’entrega de canyes als menadors de l’ase i amb un darrer toc de fabiol, a càrrec de Víctor Pons.