La Junta de Caixers de Gràcia més salada

Aquesta serà la cinquena vegada que em vestiré de caixer i pujaré al cavall com a representant de l'Ajuntament. Tot i açò, cada any ho visc amb el mateix sentiment, nervis, emoció i responsabilitat.

Em consider molt afortunat per poder viure les festes com a caixer batle, una experiència que m’ajuda cada any més a conèixer i entendre la nostra ciutat i la seva gent. Sense cap dubte, aquests dies compensen amb escreix qualsevol maldecap que comporti ser el batle de Maó, la ciutat que tant estimam.

El toc de fabiol, la mascletà i la sortida del passacarrer. Recórrer els carrers de Maó, saludar els veïns de cada barriada a prop de ca seva, pujar el Cós, entrar a la missa de caixers, obrir el jaleo, recollir la canya verda... són moments que mai et cansaries de viure.

Desig que tots els maonesos i maoneses trobin aquell moment que els fa feliços i trobin també un moment per fer una visita, un gest, una acció que ajudi a fer feliç a una altra persona.  Perquè les festes són açò: ser feliços i compartir-ho amb els altres.

Molts saben que mentiria si digués que no m’agrada sortir a cavall a les festes. Una de les meves ‘obsessions’ és l’alegria, ja que la trobo imprescindible per a viure. Déu ens estima i ens vol alegres! Sóc conscient que no sempre hi és present a la vida, però és una virtut d’especial importància en el cristià, o més bé, la conseqüència de viure les altres virtuts. L’alegria perfecciona tot el que fem!

Les nostres festes són una explosió d’alegria. La intensitat que proporcionen és com una injecció potentíssima. Alguns la viuen en primera persona, quan poden gaudir dels actes organitzats, i d’altres, ara penso més en la gent gran, la viuen en veure l’alegria d’éssers estimats, ja que s’empelta, com els badalls... és difícil no badallar quan veus algú que ho fa, també és difícil no somriure quan veus un somriure.

Ho visc com a do de la Mare de Déu de Gràcia poder sortir a cavall, com a fill seu, a les seves festes i escampar alegria. Cosa que no és mèrit d’esforç sinó donat de forma innata per Ella i ajudat pel treball que fan amb mi des de l’Escola Eqüestre Menorquina.

Voldria que tots se sentin fills d’aquesta gran Mare, i desterrin les tristeses, omplint-se d’alegria que ajudi a viure la resta de l’any!
Molt bones festes a tots!