Un canó de llum il·luminava directament l’ensortilla, si bé aquesta novetat d’enguany no es pot dir que hagués aconseguit millorar els resultats, un dels més baixos des de 2015 | Josep Bagur Gomila
Eren ja les nou manco deu de la nit quan la batlessa de Ciutadella, Juana Mari Pons, cridava «as Pla hi falta gent!». 147 cavallers i caixers baixaren a la colàrsega el Dia de Sant Joan. A les nou trenta, el fabioler, Sebastià Salort, i la Banda Municipal posaven les notes del primer caragol, amb un aforament que havia arribat a les 25.500 persones i que obligà a tancar durant set minuts els filtres d’accessos.
Un jove besa l'anella quan és col·locada | Josep Bagur Gomila
Van ser dues voltes en comptes de tres les que donaren pas als Jocs des Pla, que començaren tocades les deu amb s’ensortilla. A la cinquena carrera de la primera tanda, la Banda de Música celebrava el primer encert de l’amo en Nando Bosch, amb «Un senyor damunt un ruc». I venia tot seguit l’ensortilla que s’enduia Tiago Moll, fent una festa tota la gernació amb la cançó de Pèl de Gall que ho clamava. La tercera carrera de la tanda venia en l’asta avançada d’en Toni Campins. Al final, el cavaller fill de l’amo de Torralbet es va fer una petita ferida per l’impacte de l’anella i va ser atès a l’hospital de campanya, a la colàrsega, d’on va sortir prest recuperat.
Un jove celebra haver aconseguit un tros de carota | Josep Bagur Gomila
A la segona tanda, semblava que ni el canó de llum il·luminant com a novetat d’enguany l’ensortilla aconseguia l’èxit dels cavallers; amb un canvi al final, amb l’encert del més jove. Com a fet destacat en aquesta tercera tanda hi hagué un cavall que es desviava del passadís, motiu pel qual al segon intent el cavaller va declinar participar, i cap de les carreres es va fer amb la sort d’endevinar l’anella.
És la quarta vegada des del 2011 que en una tanda dels Jocs des Pla no hi ha cap encert, segons les dades que comparteix l'economista i analista David Serra al projecte Ensortilla Stats. Les tres anteriors van ser dues l'any 2015 i una al 2023.
A les onze i mitja de la nit, amb una afluència de gent que havia baixat a 22.000 persones, començava el joc de rompre carotes, amb la incògnita de si el comportament de la gent que es disputa els trossos podria fer continuar la celebració amb normalitat. Finalment, no interromperen els jocs. Els advertiments per megafonia, per sort, no van haver d’arribar al tercer i últim avís. I per tant, van ser sis les carotes rompudes, tal com estava previst.
El joc de córrer abraçats, a mitjanit, on participen de dos en dos els cavallers, un dels moments més polits, amb la besada de fraternitat, va posar fi a una celebració as Pla qualificada d’èxit, en part, per la feina essencial dels voluntaris obrint passadís. Ho va acabar l’alegria de la Banda Municipal, satisfent -la gent amb ganes de música.
Carme Mesquida i Maria de Salort Pons, carotes indultades
Als Jocs des Pla es varen rompre sis de les vuit carotes realitzades per l’artista que ha rebut l’encàrrec enguany, la ciutadellenca Carmen Carretero Niembro, qui ha recreat amb el seu estil personal i amb aura màgica, tal com correspon a Sant Joan, la cara de dones molt vinculades a la qualcada, pel seu vincle amb la Junta de Caixers. Així és com les ha tret de la seva feina en l’anonimat, fent-les protagonistes d’aquesta part tan important de la festa com és el joc de rompre les carotes.
Han quedat senceres, previ indult de la família del caixer senyor, Carlos de Salort Pons, l’obra que reprodueix la cara de l’abadessa de Santa Clara, Carme Mesquida, i la de la germana d’aquest representant noble a la qualcada d’enguany, Maria de Salort Pons. Si bé n’hi ha una altra de carota indultada, la que l’artista Carmen Carretero va dedicar a la mare, Mònica Pons Morales, i que tot i ser un regal personal, feia la nombre nou.
Un dispositiu de 342 efectius i noves mesures de seguretat
60 voluntaris de groc, garantint un passadís de 4 metres lliure al pas dels cavalls, se sumaven a la resta de persones del dispositiu de seguretat des Pla, en total, 342. Les càmeres de seguretat, la informació de megafonia i dels semàfors avisant quan no es podia travessar són mesures destacables. Entre les novetats d’enguany hi havia la instal·lació d’una grua a sa Vinyeta per evacuar algun cavall accidentat si hagués estat necessari.
Vaig pensar que enguany era un any de decisions valentes. S'havia pres la decisió d'interrompre el joc de les carotes si hi havia baralles que impedissin el transcurs àgil de la festa; per allò del risc d'asfíxia, havien dit. Quina decepció que vaig tenir! Les baralles de sempre, els cavallers esperant estones llargues a poder sortir i ningú es va atrevir a aturar-ho. De fet, i encara pitjor, el que hem fet ha sigut enviar un missatge que el que s'ha fet està ben fet. Ciutadella ha perdut així l'oportunitat d'educar a la gent a participar del joc de les carotes d'una altra manera. Per sort, no tothom és covard. Sempre hi ha gent valenta com l'artista que ha fet protagonistes, amb les seves carotes, a les dones invisibles que formen part important de la festa.
... en la edad media se tenía miedo de las mujeres empoderadas... entonces, la iglesia instaba a las autoridades a detenerlas, interrogarlas, ponerlas a caldo y ridiculizarlas, torturarlas como escarmiento y quemarlas como brujas... remedos de aquellos tiempos siguen en nuestros días con los bujots... se hace una fiesta señalando a quien toca ser señalado, se hace escarnio y burla, y se le prende fuego... el subconsciente es perverso, tiene lapsus... cuando las mujeres pretenden lograr cuotas de visibilidad en sitios donde tradicionalmente le son vetados los accesos, como a lomos de una caballo, se las visibiliza un poquito para darles la ilusión de que se les tiene en cuenta, pero acto seguido se las viste de blanco, como damiselas prestas al sacrificio, y de manera festiva se les inmola en la fiesta, protagonistas de unas carotes que acaban hechas añicos entre la algarabía del respetable... siendo indultadas las de las castas de siempre, nobleza e iglesia, para mandar un mensaje inequívoco de quién manda y quién sigue impidiendo que se empoderen en sus propias comunidades... es un lapsus que me recuerda aquel del pagés que en televisión quiso arreglar una pifia que dijo denigrando a las féminas en sus fiestas, y en vez de arreglarlo, lo empeoró hasta extremos de vergüenza ajena... tal cual... nada nuevo bajo el sol... las mujeres siguen discriminadas en sant Joan un año más...
4 comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
Lo "renovat", no sempre és millor. Per tan, millor pensar un poc abans de renovar per renovar.
manu menorcaPasando de perder el tiempo en leer tus comentarios,pero viendo los votos ke recibes seguro es otra de tus chorradas
Vaig pensar que enguany era un any de decisions valentes. S'havia pres la decisió d'interrompre el joc de les carotes si hi havia baralles que impedissin el transcurs àgil de la festa; per allò del risc d'asfíxia, havien dit. Quina decepció que vaig tenir! Les baralles de sempre, els cavallers esperant estones llargues a poder sortir i ningú es va atrevir a aturar-ho. De fet, i encara pitjor, el que hem fet ha sigut enviar un missatge que el que s'ha fet està ben fet. Ciutadella ha perdut així l'oportunitat d'educar a la gent a participar del joc de les carotes d'una altra manera. Per sort, no tothom és covard. Sempre hi ha gent valenta com l'artista que ha fet protagonistes, amb les seves carotes, a les dones invisibles que formen part important de la festa.
... en la edad media se tenía miedo de las mujeres empoderadas... entonces, la iglesia instaba a las autoridades a detenerlas, interrogarlas, ponerlas a caldo y ridiculizarlas, torturarlas como escarmiento y quemarlas como brujas... remedos de aquellos tiempos siguen en nuestros días con los bujots... se hace una fiesta señalando a quien toca ser señalado, se hace escarnio y burla, y se le prende fuego... el subconsciente es perverso, tiene lapsus... cuando las mujeres pretenden lograr cuotas de visibilidad en sitios donde tradicionalmente le son vetados los accesos, como a lomos de una caballo, se las visibiliza un poquito para darles la ilusión de que se les tiene en cuenta, pero acto seguido se las viste de blanco, como damiselas prestas al sacrificio, y de manera festiva se les inmola en la fiesta, protagonistas de unas carotes que acaban hechas añicos entre la algarabía del respetable... siendo indultadas las de las castas de siempre, nobleza e iglesia, para mandar un mensaje inequívoco de quién manda y quién sigue impidiendo que se empoderen en sus propias comunidades... es un lapsus que me recuerda aquel del pagés que en televisión quiso arreglar una pifia que dijo denigrando a las féminas en sus fiestas, y en vez de arreglarlo, lo empeoró hasta extremos de vergüenza ajena... tal cual... nada nuevo bajo el sol... las mujeres siguen discriminadas en sant Joan un año más...