Els rellotges de quatre pals romans de Menorca

Tant se val quan es van construir les manetes que marquen l'hora perquè fins i tot el rellotge que es va instal·lar el 2007 a l'antiga Plaça des Rellotge de Ciutadella, actual plaça d'Alfons III o de ses Palmeres, conté idèntica errada.

Florenci Sastre, responsable de l'arxiu històric de Ciutadella fins aquest febrer, quan es va jubilar, remarca que a moltes escriptures de l'Edat Mitjana, quan es construiren els primers rellotges mecànics i d'esfera, ja es representava el 4 d'una forma aliena a les normes clássiques.

Però el sorprenent és que, segles després, quan s'han instal·lat nous rellotges públics a les seus consistorials i les torres i campanars de les esglésies, s'ha seguit representant el 4 de la mateixa manera, IIII.

No hi ha expert ni llibre que en sàpiga el motiu exacte. Tan sols diverses teories que explicarien el perquè d'aquesta tradició, almenys, els darrers set segles.

Les dues més esteses ens transporten al segle XIV i a la instal·lació del primer rellotge dalt la torre del Palau Reial de França que regentava Carles Vè. El monarca hauria recriminat al rellotger suís que l'instal·là haver grafiat el 4 com correspon, IV, i amb l'argument que «el rei no s'equivoca», l'hauria obligat a rectificar-lo.

Una altra versió de la mateixa història diu, però, que va ser el rellotger qui s'equivocà en posar quatre pals i que el rei manà executar-lo per l'error. Des d'aleshores i com a protesta, el ram de la professió hauria decidit d'utilitzar sempre els quatre pals per referir-se a tal nombre.

És clar que el IV correspon també a les dues primeres lletres en llatí del Déu romà Júpiter i que el seu ús es podria considerar inapropiat a l'època. També hi ha que diu que el IIII crea una simetria visual en l'esfera del rellotge i que resulta més fàcil de llegir que el nombre clàssic, IV.

A Ciutadella, són cinc els rellotges que han marcat el pas durant els darrers 500 anys: la Catedral (antiga parròquia), l'església del Socors (Seminari), el Teatre des Born (antics quarters de Cavalleria), l'Ajuntament (antic Palau del Governador) i la Plaça des Rellotge, a l'antiga Porta de Maó (avui, Ses Palmeres).

Del rellotge de sol al del ‘boatu'

L'investigador Pompilio Piris, que n'ha fet un llibre, diu que abans de l'assalt turc de 1558 ja hi havia un rellotge de sol a la façana de la sagristia de la que llavors es coneixia com l'Església Major.
Després de s'Any de sa Desgràcia començà la recerca d'un rellotge públic, primer a la Catedral i el Socors i després a l'Ajuntament, però curiosament el que més renom tradicional ha agafat és el del Teatre des Born. Inaugurat el 1881, va ser el primer rellotge mut (que no marca les hores) de la ciutat i és protagonista del primer acte de l'obra costumista «Foc i Fum», quan l'amo en Joan contesta a en Bartomeu perquè es queixa de la roba de caixer: «Fas més planta i més boatu que es rellotge d'es treyato una nit sense funció».

El mallorquí Mateo Bosch i Caldentey, capellà i canonge, muntà el rellotge de la Catedral i en regalà un altre al poble de Ciutadella. En el posterior debat Dalt la Sala sobre aquesta proposta es diu que un dels representants públics arribà a oposar-s'hi amb l'argument que «n'hi ha prou amb un gall que canti». Finalment, el rellotge s'inaugurà una hora més tard que marcàs les 4 del capvespre del Dissabte de Sant Joan de 1950. Era a punt de començar el Caragol des Born.