55 pisos i 1.320 escalons: la cursa del bomber David García a Madrid

La Torre Emperador va suposar tot un repte per David i el centenar de bombers participants en la cursa: pujar 55 pisos, el que serien 1320 escalons i amb un desnivell de 225 metres en el menor temps possible. Per si fos poca cosa, l’envit s’havia d’enfrontar amb els 20 quilos extra que suposa portar el vestit de bomber, amb bòtil d’oxigen inclòs.

Preparació i feina en equip

El jove professional des Castell va dur a terme el desafiament en equip de la mà de Nelson Rodríguez, bomber a l’aeroport de Barcelona i amb el qual va entaular una bona amistat en coincidir al primer any del curs de nou ingrés de bombers a AENA. De fet, amb 3 curses verticals a les seves espatlles, va ser el mateix Nelson qui va convèncer a David d’apuntar-se a la cursa a principis d’any.

Dos anys després d’haver aprovat les oposicions i haver entrat a l’equip de bombers de l’aeroport de Menorca amb tan sols 24 anys, David va començar una preparació especial per a la seva primera carrera vertical. «Des que vam aprovar les oposicions, no hem aturat mai de fer exercici: correm i anam al gimnàs. Però en el moment en què ens vam apuntar vam començar a pujar escales, a incorporar llast amb el vestit de bomber...», explica amb detall David. Les estones en què li tocava estar de guàrdia, matava el temps fent «un poquet d’escales amb tot l’equip» i «practicant contínuament».

L’hora de la veritat

Després de mesos entrenant amb molta dedicació, el dissabte 1 arribava el moment decisiu. Més de 700 persones s’havien apuntat a la cursa popular, la qual comptava amb diverses categories: masculina, femenina, sènior i infantil, en la que els més petits només havien de pujar tres plantes.

Després arribaria el torn per als bombers, separats en dues modalitats: individual i per equips, en la qual es van inscriure els nostres protagonistes i van acabar donant una autèntica masterclass. La marca final resultava de la suma dels temps d’ambdós corredors, els quals havien de passar la línia de meta a la vegada. «Jo ja anava per la planta 46 i Nelson s’havia quedat a la 44, així que havia de baixar un poquet el ritme per poder arribar a la vegada», relata David. Per efectuar aquesta sincronització, David reconeix que recorrien a «l’automotivació i a l’orientació en forma de crits». Una manera molt simple, però bastant efectiva al mateix temps.

El desnivell també va ser un factor clau i es va acabar notant moltíssim al cap i a les cames. I és que David considera que va tenir «un gran error» a l’inici. «Amb la motivació, vaig anar a per totes les quinze primeres plantes i clar, ja em vaig desfonar un poquet. Quan ja duia uns trenta pisos, pensava ‘ostres, avam si hi arribam’», confessa el bomber menorquí, que va fer cas omís a la recomanació del seu company, més adobat en aquestes situacions, d’estalviar energia a l’inici. Finalment, la parella va establir una marca conjunta de 29 minuts. És a dir, uns 14 minuts i 30 segons cadascun, un temps rebaixat amb facilitat en les proves individuals, però que va atorgar una més que meritòria tercera posició a la parella catalano-menorquina, que ja té els seus ulls posats a la cursa de 24 plantes de Barcelona al mes de setembre.