Excursió de les treballadores de la fàbrica de calçat de cas Silverios.    | FOTOS: FÒRUM CEL ALAIOR

TW
2

Un acte de justícia a quatre sectors femenins que representen el protagonisme econòmic i social femení poc reconegut. Aquest és l’objectiu que ha mobilitzat al Fòrum i Centre d’Estudis Locals d’Alaior per celebrar el pròxim dissabte dia 1 de juny, a les 20.30 hores, a l’església de Santa Eulàlia, l’acte central que amb la història, la paraula i la música retrà homenatge a les ajuntadores, les cambreres d’hotels, les madones i les mares-àvies.

L’acte del Fòrum i Centre d’Estudis Locals d’Alaior comptarà amb la participació de les periodistes Carla Ameller, Marta de Olives i Mercè Pérez, les cantants Rut Florit, Sílvia González i Juana Melià i els músics Suso González, Pablo Millas i Sergi Martín que protagonitzaran aquest acte en el qual s’intercalaran els relats històrics i personals, la projecció d’imatges i les interpretacions musicals, amb el marc d’un esdeveniment cultural de desgreuge als valors aportats per les dones a la societat local.

Grup d’ajuntadores del carrer de l’Àngel.

El president del Fòrum i Centre d’Estudis Locals d’Alaior, Llorenç Petrus Carreras, assenyala que els darrers anys s’ha organitzat el reconeixement a una sèrie de persones per la seva trajectòria personal i professional, entre elles Arcadi Gomila, Antoni Pons Morlà, Pere Oleo i Pere Massanet. En aquest sentit, assegura que «fa un any la junta directiva va pensar que en tost d’una persona concreta, s’hauria de fer a un col·lectiu i en aquest cas les dones, que es materialitza en els sectors de les ajuntadores del calçat, les madones del camp, les cambreres d’hotels i el que hem anomenat mares-àvies, és a dir, les dones que tota la vida s’han cuidat de la casa i la família. Es tracta d’un reconeixement a la tasca d’aquestes dones al llarg de la història», assegura.

Ajuntadores amb el davantal de feina posat de cas Silverios.

Per la seva part, el secretari de l’entitat Anselm Barber assenyala que la investigació s’ha centrat en la situació socioeconòmica del moment per determinar per què es generen aquestes professions o dedicacions femenines, amb el testimoni d’una sèrie de dones que ho van viure i també de les seves mares, «hem intentat retrocedir uns quants anys, per veure el contrast entre les dues èpoques: una època en què les dones tenien poques sortides laborals, tot i que tinguessin formació, i una altra, l’actual, en què les dones tenen moltes més opcions, però les tenen gràcies a l’esforç de les seves mares i àvies. En alguns testimonis que he recollit quasi em queien les llàgrimes quan em contaven el que havien viscut i el que havien obtingut a canvi, a vegades molt poc, hi ha històries molt dures. Quant les ajuntadores, feien una tercera part del procés de la sabata, treballaven sense estar assegurades, compraven les màquines; i en el cas de les madones, va ser un món amb molt poca llibertat i moltes limitacions. Hem intentat agafar què va significar econòmicament, socialment i donar testimoni», assegura.

La madona Aguedita Rotger Riera i la seva extensa família amb sis fills i cinc filles.

Barber afirma que les cantants interpretaran cançons reivindicatives de les dones, per la qual cosa s’ha volgut lligar aquestes cançons amb els testimonis recollits, els quals seran explicats al públic per les tres periodistes que els podran oferir amb més fluïdesa.