Adriana Rius Piñol, autora del cartell de Sant Joan: «Em vaig inspirar en el Caragol de Santa Clara»

Jordi, la seva parella des de fa cinc anys, la va introduir a l'Illa i especialment a Ciutadella. Així doncs, Adriana va acabar descobrint Sant Joan des de dins, una festa «molt màgica» en les seves paraules i que ara protagonitza el seu cartell.

Sent una assídua a Menorca, ja devia haver viscut algun Sant Joan, no?

—Doncs no, amb la meva parella. La gent que venia per selectivitat m'ho havia venut com la gran festa, però la veritat és que no té res a veure.

Li ficau un sentiment a una festa que crida molt l'atenció de per si. Ara estic acostumada, però de primeres em va costar perquè els cavalls impressionen.

Imagin que no falten mai per aquestes dates.

Noticias relacionadas

Aquest és el cartell de les festes de Sant Joan d'enguany

—Vivim a Barcelona i si la feina ens permet, que podem teletreballar els dos, hi anam.

Al mes de gener ho tenim quasi tot comprat. No li diguis a un ciutadellenc que no pot anar a Menorca perquè li agafa algo (riures).

I com se li va ocórrer aquesta idea per al cartell?

—La idea la vaig tenir al Sant Joan de l'any passat. Mirant el Caragol de ses Voltes des d'un balcó, comentava amb una amiga quines buldrafes ens agradaven més, quines menys, per què, els colors... En aquest moment vaig pensar que havia d'il·lustrar alguna cosa amb buldrafes perquè també tenen molt de valor sentimental.

D'on surt la seva inspiració per triar aquest títol?

—Per dir-ho d'alguna manera, em vaig inspirar en el Caragol de Santa Clara. Si t'ho mires des de l'altre extrem del carrer, els cavalls fan capadetes i entren a les cotxeries. L'únic que veus a la nit són els culs intercalats dels cavalls amb les buldrafes. Això és el que he volgut representar.

Però clar, la capadeta no la veus perquè només veus el cul. Crec que ha estat un nom massa rebuscat i que la gent no ho ha entès (riures). He volgut representar això perquè, si et soc sincera, quan em vaig iniciar a Sant Joan em donava molt de respecte passar entre els cavalls. Era una cosa que m'impressionava molt, que la gent passi per allà enmig sense cap problema i pens ‘però per favor', perquè al final no deixen de ser animals que són grans, es mouen i peguen coces. Agafar aquesta confiança de passar per allà enmig em va costar. És un moment que em crida molt l'atenció.