Tribut mariner als sabaters de banqueta des Migjorn

Aquesta és una iniciativa que surt de la Biblioteca Pública i del grup de patchwork des Migjorn, amb Margarita Portella al capdavant. Amb el suport de l’Ajuntament, han embellit el poble de cara a l’estiu, retent un homenatge a l’ofici del sabater de banqueta.

Per fer-ho, per començar han enramat dos carrers, el Major i el de Sant Cristòfol, a partir de l’argot propi d’aquest ofici. És a dir, han penjat paraules del vocabulari dels sabaters de banqueta, confeccionades amb peces de tela, de pesca i de neoprè. Un material, aquest, que és resistent i podrà suportar el sol de tot l’estiu.

Les grafies estan subjectades per antigues xarxes de pesca en desús, que han aconseguit gràcies a la col·laboració de PescArt Menorca, amb la finalitat de proporcionar una nova vida artística.
És així que s’han enramat els carrers, amb guirnaldes de xarxes i teles, de banda a banda, amb cordons, motius primaverals i llumets.

Per altra banda, amb els mateixos materials s’ha elaborat una papallona gegant que s’ha instal·lat a l’entrada del poble. En realitat és un photocall fet amb teles reciclades i cosides a mà, amb punt de festó, amb cremalleres de vestits de neoprè s’han dissenyat les flors que decoren la papallona, amb botons forrats de teles lluents que s’il·luminen a la nit.

Un ric vocabulari

Per trobar tot aquest vocabulari propi del sabater de banqueta, s’ha utilitzat la monografia migjornera d’Adolf Sintes. És d’aquí d’on s’extreuen paraules com ‘arronyar’, que, segons recull el «Diccionari català-valencià-balear» de mossèn Antoni Maria Alcover i Francesc de Borja Moll, vol dir «rebaixar les voreres de la sola amb la cutxilla» (sic). O una altra, ‘entatxar’, que és «clavar i subjectar amb tatxes». O els termes ‘vira’, un «trosset estret de sola que els sabaters posen al voltant de la planta o del franc de la sabata»; i ‘esquirol’, que en castellà es tradueix com un tranchete o estriche. És una «eina de sabater, molt semblant a l’alena, de la qual es distingeix per tenir el pla de la punta en el mateix sentit del pla que descriu l’arc de la fulla, mentres que l’alena té la punta en sentit invers».