L'equip de botànics format pel gallec Xoaquín Moreira i el menorquí Pere Fraga, participen en el projecte Comen, el qual és dirigit per l'investigador mallorquí Miquel Capó. Aquest estudi, emmarcat dins del programa de projectes finançats per Menorca Reserva de la Biosfera, tracta sobre l'impacte dels conills a la flora autòctona teròfita de Menorca.
«Creiem que les plantes autòctones de Menorca estan condicionades a l'activitat dels conills i, per tant, no estan adaptades. Mentre que a la península els herbívors són molt abundants i les plantes resisteixen i han evolucionat per adaptar-se a ells, a les Illes no es dona aquest cas», explica el cap de la investigació.
En aquest sentit, duen a terme una feina de camp comparant «la presència de conills tant a Mallorca com a Menorca». «El que ens preocupa de veritat és la gran quantitat d'exemplars que hi ha», afirma Capó.
Distribuïts per tota Menorca
Amb tot un any per davant, Capó i el seu equip han apostat per centrar l'estudi en les flores de pastura.
«A més de ser l'aliment dels conills, els seus temps de germinació i aflorament ens ajuden molt: al mes d'octubre comencen a germinar, a primavera floriran i trauran fruits i a l'estiu moriran. És el que coneixem com a flora autòctona teròfita: el seu cicle vital i reproductiu es limita a un any, en què passen les quatre estacions i es mor», justifica.
Juntament amb la sequera associada al canvi climàtic, aquests lepòrids representen la principal amenaça per a aquesta flora.
«La presència de conills en gran abundància és el que fa que aquestes plantes estiguin, probablement, perjudicades. Per això, el que hem estat fent durant aquesta campanya de camp és instal·lar tancats d'exclusió per a conills. Simplement, ara es deixarà que creixin i germinin les plantes que hi ha dins el tancat perquè quan arribi la primavera i estiguin florint, poder comparar l'estat de les plantes dins i fora del recinte».
Aquests tancats estan repartits per diversos llocs dels vuit municipis de l'Illa, havent-hi tres a cadascun. Els més destacats serien els de la zona de Ciutadella, amb Son Olivaret al sud i Torre del Ram al nord. Després hi hauria alguns llocs de Tirant i Santa Teresa, als voltants de Cavalleria. I és que el maig de l'any passat, aquesta zona va viure un extermini de conills per a posar fi a la plaga que hi proliferava, el qual va comptar amb l'autorització de l'anterior equip de govern del Consell.
Continuant amb els tancats, també caldria ressaltar la zona de Punta Prima. A través del regidor de Medi Ambient, Pedro Tudurí, l'Ajuntament de Sant Lluís es va posar en contacte amb Miquel Capó i el seu equip per avisar de la problemàtica existent amb els conills al municipi.
Treballant tant en la part calcària com en la silícica, els botànics volen esbrinar si hi ha plantes que són «més susceptibles» per als conills que unes altres.
A més, l'estudi també servirà per saber si s'està gestionant bé aquesta població de conills i veure si realment hi ha «un efecte de millora». «Si no es dona, serà un senyal que aquesta gestió s'ha de reforçar», conclou Capó.
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
namfent
|
Hace un año
Gran labor sa que s'està fent, perquè a Menorca la presència de conills i cabres és molt elevada segons on i no hem d'acabar com en altres zones de Balears on estan posant en perill la supervivència de molts endemismes vegetals. És difícil no ferir la sensibilitat d'algú, però és important crear consciència de que s'ha de protegir el que és d'aquí i que en molts casos és difícil o no es troba aumón més, per sobre de la resta d'animals introduïts com és el cas, de manera que quan es proposi alguna actuació de gestió (i erradicació normalment) d'aquests animals (a partir de criteris científics) la gent no es posi en contra.
luis63nosotros alteramos la madre naturaleza llevando ciertos animales donde no los había, quizás como responsables debemos serlo también de las consecuencias.
5 comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
Gran labor sa que s'està fent, perquè a Menorca la presència de conills i cabres és molt elevada segons on i no hem d'acabar com en altres zones de Balears on estan posant en perill la supervivència de molts endemismes vegetals. És difícil no ferir la sensibilitat d'algú, però és important crear consciència de que s'ha de protegir el que és d'aquí i que en molts casos és difícil o no es troba aumón més, per sobre de la resta d'animals introduïts com és el cas, de manera que quan es proposi alguna actuació de gestió (i erradicació normalment) d'aquests animals (a partir de criteris científics) la gent no es posi en contra.
Conill amb ceba!!
Si han venido conills de fora, conills del nord...XENOFOBÍA y CHUPOPTERISMO pesemero.
luis63nosotros alteramos la madre naturaleza llevando ciertos animales donde no los había, quizás como responsables debemos serlo también de las consecuencias.
Otra subvención. ¿De qué cantidad hablamos? Dejad a la Madre Naturaleza en paz.