Els comercials estrangers van veure com es crea el formatge Mahón-Menorca als llocs i també van establir nous acords comercials. | Gemma Andreu

TW
6

El formatge Mahón-Menorca no només aixeca passions en l'àmbit nacional, sinó arreu de tot el món. I és que ahir va tenir lloc a l'hotel ARTIEM Carlos des Castell una trobada B2B entre les principals productores d'aquest formatge i onze empreses arribades de sis països diferents: Regne Unit, Suècia, República Txeca, Polònia, Bulgària i el Canadà.

Aquesta iniciativa, la qual és organitzada pel Consell Regulador de la DOP Mahón-Menorca, es tracta d'una missió inversa. És a dir, el Consell Regulador ja havia visitat prèviament aquest grup d'empreses, donant a conèixer el producte mitjançant una presentació i una degustació.

Oportunitat de negoci

Després de l'èxit de l'any passat, enguany la fórmula s'ha repetit. Ahir matí, els potencials compradors van poder conèixer de primera mà la zona geogràfica de producció, la ramaderia i el mètode d'elaboració i maduració del formatge local.

Una vegada realitzades les tasques de promoció, el capvespre va quedar reservat per al moment de la veritat: la comercialització. En aquest espai només hi van poder participar 10 de les 41 empreses adscrites al Consell Regulador a causa dels requisits    de capacitat d'exportació, tan sols assumibles per a unes poques.

«El profund sabor del formatge Mahón-Menorca és realment únic. A més, es tracta d'un procés d'elaboració realment molt artesanal. Requereix una major atenció en l'àmbit internacional», indiquen des de la segona gran cadena de supermercats minoristes d'alimentació del Canadà, Sobeys.

«Sabíem de l'existència de Menorca, però no del seu formatge i la seva producció tan especial», apunten des de la delegació búlgara de Maxima, cadena de supermercats lituana establerta al país d'Europa de l'est.

Tot i estar molt interessats en l'adquisició d'aquest producte, la veritat és que sorgeixen una sèrie de dubtes i inconvenients. Entre ells, la logística, tal com recorden des de la mateixa Maxima: «Ja ens és difícil importar productes de la península Ibèrica cap a Bulgària, des de Menorca ho seria encara més».

Per una altra banda, aflora la incertesa sobre si realment els productors menorquins tindran la capacitat per atendre a la demanda que els requereixin aquestes grans empreses. I, en darrer lloc, es troba el gran repte de guanyar-se un espai a uns mercats molt copats pels productors italians, els quals ja compten amb una llarga trajectòria en ells.