«Maó Ciutat submergida», quatre dies per fer un original itinerari cultural aquest mes de setembre

Les històries viscudes pels infants que jugaven als carrers maonesos als anys 1950 o la ciutat que imaginen que viuran al 2050 els adolescents d'avui en dia i també la ciutat dels nous maonesos, els que l'habiten actualment des de la seva pròpia cultura i origen, es troben totes superposades als carrers, parcs i places de la ciutat.   

Fer emergir les experiències i percepcions dels habitants de Maó és un dels objectius d'aquesta activitat que combina el so, la participació ciutadana i el teatre site-specific (pensat per un espai en concret), que ha requerit d'una feina prèvia, realitzada el passat hivern.

Projecte

Mao_Ciutat submergida és un projecte d'Andrea Oyamburu, antropòloga i narradora oral junt amb Dionisio S. Loring, dramaturg i artista audiovisual, membres del col·lectiu Línea furtiva, que compta també amb Candela Arévalo per les fotografies.

Segons Andrea Oyamburu, al recorregut amb auriculars «una veu t'acompanya, et fa preguntes i et convida a caminar la ciutat d'una manera diferent».

Els autors han col·laborat per treballar part de la dramatúrgia amb persones majors que havien viscut la seva infantesa a Maó; persones vingudes de fora, ja sigui de la Península o més enllà, com Marroc o Veneçuela, i també grups d'adolescents que imaginen una ciutat pel seu futur.

A partir de tallers de mapatge i cartografies sonores s'han endinsat en uns nous mapes no convencionals de la ciutat que sí representen allò viscut, l'experiència urbana de qui transita la ciutat. Part d'aquest material va formar part la primavera passada de l'exposició «Cartografies submergides» al Claustre del Carme.

Els tallers van permetre reflexionar als participants, que van examinar les seves pròpies pràctiques urbanes, observant de manera crítica i creativa la relació entre el mapa i la ciutat a partir d'experiències, percepcions i records.

Amb diversos apropaments a la ciutat s'explora Maó i les possibles representacions a través de la mirada dels tres col·lectius ciutadans –joves, jubilats i migrants– que els creadors consideren que no solen ocupar el discursos hegemònic sobre la ciutat. La idea diu Oyamburu «és obrir una mirada diferent a la ciutat i intervenir-la des del grup, des d'un lloc diferent».