L'Illa de l'Aire, una aturada vital per a les aus viatgeres

La protecció d'aquest illot, i d'altres similars, amb la garantia d'una bona conservació dels hàbitats d'aquestes espècies és vital per a la seva supervivència segons informa la Societat Ornitològica de Menorca (SOM), que comunica el resultat de la campanya d'enguany del seu «Estudi de la migració prenupcial dels ocells a través de la Mediterrània a l'Illa de l'Aire», que es desenvolupa des de 1995 amb la mateixa metodologia de treball.

Descens d'ocells migrants

La campanya de 2023 ha estat de 45 dies de treball de 22 experts ornitòlegs, entre investigadors i voluntaris amb el finançament de Menorca Preservation, suport de l'Ajuntament de Sant Lluís i col·laboració de Merak Diving, el Club Marítim de Maó i Autoritat Portuària de Balears.

La SOM indica que s'han realitzat a l'Illa de l'Aire 3.484 primeres captures, entre 3.462 anellaments i 22 recuperacions d'ocells capturats anteriorment o amb anella estrangera, de Bèlgica, Alemanya, Dinamarca i Suïssa.

En línies generals i segons la SOM, ha estat un bon any, amb un deu per cent de captures per sobre de la mitjana, però dins el període històric entre 1995 i 2023 s'observa una tendència de pèrdua del flux migratori constant dels ocells migrants objecte de l'estudi. El total d'aquests gairebé 30 anys de primeres captures se situa en 88.814, repartides en 121 espècies diferents catalogades en l'estudi.

Espècies

La majoria de les espècies transaharianes han donat resultats positius, destacant la bosqueta icterina (Hippolais icterina), amb un rècord de 47 captures en un sol dia, així com la coa-roja (Phoenicurus phoenicurus), el menjamosques negre (Ficedula hypoleuca) i el menjamosques gris (Muscipapa striata/tyrrhenica).

Espècies com el rossinyol (Luscinia megarhynchos), el busqueret d'abatzer (Curruca communis) o la tórtora europea (Streptopelia turtur), continuen en tendència negativa.

En quant al passerell (Linaria cannabina), resident a l'illot, les captures han disminuït molt. Els experts creuen que pot ser degut a la cria tardana, la sequera i, tal vegada, a la competència amb el conill per la salada (Suaeda vora), una planta. També destaca la tendència negativa del vitrac foraster (Saxicola rubetra) i el capsigrany (Lanius senator).