Sant Climent dedica a la festa tota la seva passió i estima

Lito Vinent, fabioler de Sant Climent, fa sonar dissabte capvespre davant del local de l’Associació de Veïns la tonada que indica que comencen les festes | Gemma Andreu

P.M./G.A.20/08/22 21:16

Prou puntual va ser Lito Vinent, fabioler de Sant Climent, per fer sonar davant del local de l'Associació de Veïns, aquest dissabte a les 17.40 hores, la tonada, amb tambor compassat, que indicava que aquest període pandèmic sense festes per fortuna ja s'havia acabat. No ho va fer tot sol. Un parell de centenars de veïns i visitants l'acompanyaven al carrer Sant Llorenç. Vinent els va convidar amb una glosa a estendre pels carrers del poble al llarg d'aquest cap de setmana «passió, estima i alegria», abans d'obtenir el permís per començar el replec.

Tot havia començat una mica abans. Damunt les quatre els bars omplien geleres, els agents ordenaven els accessos a motor, els firants inflaven globus, es col·locaven paradetes i una cuba regava l'arena de la plaça. Accions que són un preludi il·lusionant. Puntual a les 16.30 un fort esclat avisava tothom que ho volgués escoltar que els gegants començarien tot d'una el seu recorregut. Geganters locals, els convidats de Girona que captivaren amb els seus balls de bastons, cap-grossos i acompanyats, sobretot infants, van agrair a primera hora del capvespre que les festes de Sant Climent hagin arribat amb una treva doble, la de l'onada de calor i la de les tempestes. Res de pluja ni granís, el cel era ben blau, només amb quatre núvols inofensius que a vegades amagaven el sol. Tot i això, les ombres eren un bé preuat.

La qualcada presidida per la caixera batlessa Ainoa Llambías, i amb la bandera portada per la caixera fabrina Clara Pons, va entrar uns minuts després de les set a l'església de Sant Climent per celebrar les Completes, oficiades per la capellana Joan Tutzó. Moments de repòs per a la quarantena de cavalls que participaren de la jornada i de converses animades, glops i voltetes, per a aquells que van quedar a les immediacions del temple santclimenter.

L'alegria màxima va arribar als voltants de les vuit, quan el sol ja començava a acomiadar-se dels presents, quan les notes del Jaleo van començar a sonar amb una intensitat que només pot donar les ganes contingudes tanta estona de fer botar cavalls i caixers, santclimenters i visitants. Es Pla era una olla en què bullien joves i no tan joves empesos per les habituals tonades interpretades per la banda.